Dóna'm la mà

Dóna'm la mà

i estreny-me-la ben fort,

com sempre,

com quan erem petits

i jugavem a ser grans

i els coloms volaven ben alt.

Regala'm el teu somriure

i alleuja'm des dels teus ulls,

com sempre,

com els instants d'emocions viscuts

i el dibuix del teu traç en el camí

perquè aquest em fos menys feixuc.

Dóna'm la mà,

saps que jo també l'estrenyeré ben fort,

com sempre,

i arribat el dia que serem grans

ens farà bé saber-nos tan a prop,

perquè sempre hi haurà quelcom a compartir

i encara molt més per estimar.

Anna MC