A cada toc

Sota el so que agita el dia
d'un novell respir que neix,
de nou, i a corre-cuita,
enfilo l'empedrat carrer,
mentre percebo
l'apedaçat fil del temps,
endinsant-se en l'agulla
que a cada toc,
cus els records.

Et sento, cada cop més lluny,
restant enrere els callats retombs.
I saps? alguna cosa a dins meu
m'inquieta,
potser la trencadissa sensació
del moment que s'esgota,
que fins no fa massa era viu,
i ara, es nodreix d'enyorança.

Diga'm tu, què ho fa tot
tan intens i alhora tan fràgil,
tal vegada el gebre
que travessa aquest so,
o el desig que pregona,
a cada toc,
que no et vull perdre.

Anna Molina 

 

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Quan tu hi ets

Emprendre el vol

Diable sóc i seré