Entrades

S'estan mostrant les entrades d'aquesta data: gener, 2020

No deixis mai d'esperar-me

Imatges
T'he vingut a veure, ara que el febrer ja s'hi acosta i el gener del temporal s'esvaeix lentament. Tot plegat ha estat com una grip de tres dies, que deixa els ossos malferits, castigats. Tot tu semblaves diferent. T'he vist ensopit. Prop de tu, les aigües de l'estany m'han semblat un sospir marronós, intentant recuperar la calma. Les gavines et miraven, i jo també. Com sempre fan, com sempre faig. La vida transcorre. S'esforça en sobreviure, engolida per un desenfrè embogit que s'enduu tot per davant. Als meus ulls, el paisatge entristit tendia les mans cercant auxili. I tu allà, surant resignat. I jo al teu costat, bordejant-te a frec del mur. I no ens han calgut més paraules que aquella remor de fons. Me n'he anat, però prometo que aviat et vindré a veure. Tant de bo que llavors el cel llueixi un blau de pau. No deixis mai d'esperar-me. Anna Molina                                                             

Rere els vidres

Imatges
Diumenge remullat, melangiós. Absort, contempla com van caient les introvertides gotes, dispersades per les rodes dels cotxes, que no passen inadvertits. Ahir, la fosca nit amagava la calidesa dels teus colors, però la teva veu, intensa, trencava el silenci del llarg i buit passeig. Sense demanar-nos permís, l'aire humit de mar s'anava instal·lant a cada vèrtebra dels nostres cossos, desvetllant-ne la medul·la dels records. I avui, la pluja em fa mirar-te als ulls i evocar la placidesa d'una conversa que podria esdevenir inesgotable i que ressona com una bella simfonia rere els vidres entelats. L'hivern, miraculosament, es mostra fred i em fa retrobar l'escalf en aquell sentiment callat, que m'endinsa en les pàgines d'un llibre oblidat, d'un vers enmig de la tendresa. Anna Molina                                                                Fotografia: Ramon Urgell