Quan tot això s'acabi
Quan tot això s'acabi,
que segur que s'acabarà, t'aniré a veure i et diré quant t'he
trobat a faltar. Aquests dies de reclusió, estic intentant seguir el
ritual d'obrir la finestra i empassar-me tot l'aire que puc, amb la
mateixa passió desmesurada que em provoca sentir tan a prop els seus
cossos. I m'adono que respirar tampoc no és gratuït. Aixeco la
mirada i un gris esmorteït m'encomana d'aquesta irrealitat que estem
vivint. Talment com si es tractés d'una pel·lícula, i et morissis
de ganes d'arribar al seu final feliç.
Avui el món no gira.
S'ha encastat contra les roques de l'enemic. Però els horitzons
persisteixen positius i ara ens fan prioritzar, renunciar, i fins i
tot redescobrir valors que potser havien quedat difuminats: el de la
paciència, la llibertat, l'empatia...
Quan tot això s'acabi,
que segur que s'acabarà, t'aniré a veure i et diré quant t'he
trobat a faltar. Mentre no arribi aquest moment, imaginaré nedar les
teves aigües i capbussar-me uns segons, i sentir dins teu el bategar
d'uns cors que ara es confinen.
Anna Molina
Preciòs! El sentiment és força present pero mirant al davant que és el que cal. Enhorabona!
ResponElimina