Estol de blaus

Torno al mar
i se'm buida
l'estranyesa,
i pentino la sorra
amb el rasclet
dels meus dits,

abocats al vaivé
de les onades.

Torno al mar
i els instants
se m'enduen,
i l'aigua romp
contra les roques
del meu cos,

abduït per un bell
estol de blaus.


Anna Molina

                                                             Fotografia: Ramon Urgell

Comentaris

  1. L'encant poètic t'envolta, Anna. I és que poesía sempre va més enllá... Sigues sempre tú. Petons.

    ResponSuprimeix

Publica un comentari

Entrades populars d'aquest blog

Vull creure que ens en sortirem

Petons d'una mare

Catifes de llum