A ran de cel

 

Parla'm del que farem i del que no,
dels dies sense horaris ni presses,
dels colors dels llocs que veurem
i dels seus contrastos, del paisatge,
del que no llegeixen els meus ulls.

Digues-m'ho avui que soc rovell
d'heura que m'atrapa el cos
i em fa un nus a l'estómac,
em prem el pit amb força i
em trepa pels canells
d'arestes hostils, resignades
a aquests brots de dolor
que s'amanseixen quan veig
volar papallones a ran de cel.
 
Anna Molina
 
                                                     
Fotografia: Ramon Urgell

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Vull creure que ens en sortirem

Petons d'una mare

Catifes de llum