Vol imprecís

Sóc jo qui em pregunto
si veient-te,
tu em veus i somrius
com jo et somric.
Pateixo i t'observo
en la teva solitud,
intranquil·la i fràgil,
prop d'un vol imprecís.

Ets tu qui fuges trobant-te
en la plenitud del silenci,
que res fa canviar
la incompresa realitat,
traç de cel que s'esvaneix
sota un trist plovisqueig
de grisos núvols esfereïts.

I sóc jo,
des de la irrealitat
del meu propi món,
qui tot d'una em dic
que n'és de bonic
estimar-te així.

Anna Molina


Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

I és amb tu

Que bé tenir-nos

Et ploro