Rere els vidres

Diumenge remullat, melangiós. Absort, contempla com van caient les introvertides gotes, dispersades per les rodes dels cotxes, que no passen inadvertits.

Ahir, la fosca nit amagava la calidesa dels teus colors, però la teva veu, intensa, trencava el silenci del llarg i buit passeig. Sense demanar-nos permís, l'aire humit de mar s'anava instal·lant a cada vèrtebra dels nostres cossos, desvetllant-ne la medul·la dels records.

I avui, la pluja em fa mirar-te als ulls i evocar la placidesa d'una conversa que podria esdevenir inesgotable i que ressona com una bella simfonia rere els vidres entelats.

L'hivern, miraculosament, es mostra fred i em fa retrobar l'escalf en aquell sentiment callat, que m'endinsa en les pàgines d'un llibre oblidat, d'un vers enmig de la tendresa.

Anna Molina

                                                               Fotografia: Ramon Urgell


Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

I és amb tu

Que bé tenir-nos

Et ploro