Estol de blaus

-
Torno al mar
i se'm buida
l'estranyesa,
i pentino la sorra
amb el rasclet
dels meus dits,

abocats al vaivé
de les onades.
Torno al mar
i els instants
se m'enduen,
i l'aigua romp
contra les roques
del meu cos,

abduït per un bell
estol de blaus.

Anna Molina

                                                             Fotografia: Ramon Urgell

Comentaris

  1. Hipólito Richart26 de juliol de 2020, a les 5:48

    L'encant poètic t'envolta, Anna. I és que poesía sempre va més enllá... Sigues sempre tú. Petons.

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Començar de nou

-
Imatge
He viscut enrocada massa temps, qüestionant-me en excés cada coma, cada paraula escrita del revés. puc sentir encara la molsa adherida al meu cos, calant-me de fred per dins. puc sentir també el desgast punyent d’un dia sí i un altre també.   Però ara és temps de fluir, de ser vent que empeny, que arrossega les meves passes. I a mig camí d’aquest desfer-me’n, deixar-me endur, començar de nou.     Anna Molina  Fotografia: Roser Urgell
Més informació

A cinc-cents quilòmetres

-
Imatge
La tarda és ara un pensament que es deixa dur lentament com la tardor damunt l’aigua, com un bell reflex que flueix tendrament dins dels meus ulls. I el teu somriure una flama viva, encesa, a cinc-cents quilòmetres de distància.   Anna Molina      Fotografia: Ramon Urgell  
Més informació

Tot esdevé veritat

-
Imatge
És novembre encara en els teus ulls en aquesta gèlida tarda que traspassa les despulles d’abric d’un tel rogenc. Veient-te, puc sentir com batega la terra i sento també, que tot esdevé veritat en aquest bellíssim però curt espai de temps d’un viure tan intens i alhora tan fràgil.   Anna Molina                  Fotografia: Ramon Urgell    
Més informació