Estol de blaus
Torno al mar
i se'm buida
l'estranyesa,
i pentino la sorra
amb el rasclet
dels meus dits,
abocats al vaivé
de les onades.
Torno al mar
i els instants
se m'enduen,
i l'aigua romp
contra les roques
del meu cos,
abduït per un bell
estol de blaus.
Anna Molina
L'encant poètic t'envolta, Anna. I és que poesía sempre va més enllá... Sigues sempre tú. Petons.
ResponElimina