Preludi Poètic

Amb les mans esteses sento encara el tacte d'aquesta buidor, el dolor sempre viu vora la teva penombra. Les parpelles retroben l'alè sota la mirada dels àngels, de cop, em retorna el teu somriure emmirallat des d'aquest blau cel. Els dies que ja no seran acluquen la tènue llum d'una paraula, d'un sospir, d'estones de nou ressorgides. N'ensumo la vida apressada que m'empeny a la melangia de les fulles que plouen vora la teva penombra. Anna Molina Casado