Preludi Poètic

Dies de presses com si el món s'acabés. De mirar de tancar temes i plantejar-te nous propòsits. Dies d'enyorar l'enyor de les cadires buides encerclant taules ben parades, ben guarnides (atapeïdes de menjar). D'asseure't i trobar en falta el que ja no tens. D'abraçar-te amb força a la simplicitat de la vida, que et posa a prova a diari i et regala noves oportunitats. Escriure i emocionar-te amb les llàgrimes de qui rep les teves paraules. Alçar la copa i brindar per tot allò que et fa feliç i que desitges aferrar-te'n amb fermesa perquè res t'ho prengui. Celebrar el que encara ha de venir. I fer-ho com si fos la darrera vegada, com si no hi hagués un demà. I sentir por per això, encara que sigui només per uns segons. El Nadal és tot això i molt més. És seguir sumant i creixent. I aprendre constantment. És escoltar amb i des del cor. Retrobar-te amb aquella amistat que feia temps que no veies, però que saps que sempre hi és. És una mirada que t

Han tornat els dies de fer caure olives. Els tractors runrunegen camí del cementiri avall. Tothom s'hi afanya. L'altra tarda, vàrem fer un tomb plegades. Et vas desviar i aturar uns segons. Quan vas tornar al meu costat, duies entre les mans una petita oliva de color verd clar. De cop, vaig recordar com eren de xicarrones les teves mans dins de les seves. Han passat nou anys. Les oliveres encara hi són. Han tornat els dies dels bonics costums. Les coses que t'agradaven i les que no t'agradaven tant, o més aviat gens. Canviar les flors i reposar-ne d'altres. Les justes (sempre he intentat respectar-ho). Tastar alguns panellets i endolcir la tristor. Abraçar-nos amb l'escalf de les castanyes. Resseguir les formes i els colors tardorencs dels fruits que acostumaves a coure i fer-nos tastar. Però hi ha un dia que costa d'empassar. Els ulls, a poc a poc, es van entelant. Una part de mi habita encara en aquelles quatre parets. Escolto la fin

L'octubre és tardor i els records, encara tremolosos, es deixen anar com les fulles, camí avall. Res no ha estat en va, i ni el vent més viu s'ha endut mai aquesta plenitud de ser-hi junts enmig d'un temps, que sols ha entès d'amor. L'octubre és tardor sota l'aixopluc d'un sí vull sincer que aprèn a estimar moments que han existit, moments que encara han d'arribar. Anna Molina Fotografia: Ramon Urgell

Permet-me que en un moment et miri als ulls, que m'atansi al teu pit atapeït d'amor, on jau la frisança d'aquest mar que ens acull. Permet-me que en un moment et faci abric amb la vànova del meu cor, i que ens desfermi la tènue parla del tacte a la nostra pell. Anna Molina  Fotografia: Pere Arnal i Gabarró

Mentre em quedin les paraules, parlaré amb tu dels llargs estius que em vas donar, jugant entre rialles, quan no hi havia res escrit, i encara estava tot per fer. T'escoltaré intensament, quan necessiti de tu, i em dedicaré un temps a observar-te, mentre em quedin les paraules, i amb l'anar i venir de cada onada, tu seràs on tot comença i tot s'acaba. Anna Molina

Fugiria constantment de la grisa boira que a estones, em vol privar del més mínim indici de felicitat, en aquells dies que sobtadament, em ve a veure la tristesa, i jo em rebel·lo des d'una força que neix dins meu, quan tot semblava ja que s'ensorrés per sempre. Anna Molina Fotografia: @rmnurgell

Al matí, en la quietud del dia, una tènue llum d'un blau subtil se m'insinua. Plàcidament m'arrossega i em regala el seu somriure. Al matí, en la pau del silenci, una tènue llum m'enamora el cos, i sento a prop meu el dolç bategar de la vida. Anna Molina

Mai més no malmetré aquest temps que m'és donat. No em deturaré i miraré sempre endavant. M'enfortiré amb les pedres que hi trobaré pel camí, i a estones reposaré tot pensant-te, baix la fina olor de la pluja. Mai més és dir avui, és fer meves les paraules d'un demà, que encara ha d'arribar. Anna Molina Fotografia: Pere Arnal @pietrus1313  (La Vall d'en Bas)

Tota ben arriadeta i amb els cabells recollits amb uns divertits gomets de colors, em mira de reüll amb un preciós somriure de timidesa, que em transporta feliçment a uns enyorats records. Els d'elles. Els seus. Els meus. La Berta, aquesta nit va de concert, i ho fa acompanyada del seu inseparable nino i d'una diminuta bosseta creuada, on de ben segur que hi desa tot de cosetes entranyables i simpàtiques, i també un bon grapat de somnis. Mentre caminem cap allà on ens durà la música, m'adono de la immediatesa del temps. Tot és un ara fugisser. M'adono que el nostre tren viatja massa ràpid, a una velocitat que sovint, quasi bé no deix gaudir del paisatge. La nit ja fa estona que ha acampat. No hi ha pressa. Les melodies ens esperen. La Berta segueix caminant. Tot sembla senzill. Avui ha fet migdiada i amb una mica de sort, podrà escoltar la darrera cançó. De moment (es deixarà) em deixaré portar per la música i amb ella, el temps s'aturarà un

Preservo l'essència que conserva el tacte de les teves mans. En ella escric tot allò que et vaig dir, allò que no vaig poder dir-te i que ara, et dic en silenci. Preservo l'enyor d'una essència intacta, bocins de tu avarats enmig del mar. Anna Molina  

No només hi penso avui, ho faig quan la nit acluca els ulls, i el dia es nodreix de colors. Penso en tu amb cada pas que deixo enrere i amb cada engruna de vida, que em convida a ser feliç. Anna Molina

Viure immersa en el poema dels teus ulls, els qui esculpeixen el bàlsam abstret d'un dens blau. Desertar la solitud de les nits gèlides, i arrapar-me al vers fet estiu, que m'atrau i em fa ombra. Anna Molina   

Tant se val si avui em llevo i sóc un xic més gran, si el dia es vesteix d'un trist gris, si no irromp en mi la màgia del cel, si els núvols m'amaguen un plugim d'estels. Si esteu amb mi, tant se val tot plegat. Anna Molina

Cau la tarda per damunt dels ceps, i em fa bé trepitjar pausadament l'escalf de la terra. A prop de l'alzina descansa el verd de les vinyes, que m'evoca cada gest seu gravat a foc a la retina. Anna Molina    

La vida, un 4 de 7 sense folre, un trapezi sense xarxa, un bitllet sense tornada. T'hi enfiles, hi ascendeixes, i quan ets dalt de la corona, sents que en sec tot trontolla i una suor freda et fa esborronar. Plora l'enxaneta i el pilar s'esbargeix per arreu, però encara saps que tens la pinya traient pit i força i tot torna a remuntar. La vida, un 4 de 7 sense folre, un somni a tocar del cel. Anna Molina

Les ones m'han parlat de tu, sempre ho fan. Em parlen des de l'escuma que xipolleja els meus peus en el caminar descalç de la blava calma, i des del més íntim fil de sorra que regalima fins a humitejar-se. Les ones m'han parlat de tu, sempre ho fan. Un dia i un altre dia. Anna Molina

A foc lent, a peu de mar, ressorgeixes amorosit amb la humil exquisidesa de les teves arrels. La teva aroma em ve a buscar i em retrobo amb tu, ara i aquí, solcant el blau mar. M'hi aculls entre ones i amb el teu retorn em venen al cap precioses siluetes d'arrenglerades barques, amb la salabror al cos i l'humit rastre de la sorra als peus. Anna Molina