Frec a frec
M'hi assec sense presses ben a prop teu, deixant-me dur pel teu resguard, i rellegeixo el teu cos de silencis trencats i llum de miratges. M'hi assec i t'escolto en el temps del no-res, en l'escenari triat, en el paradís somiat i flueixen les línies corbes de la felicitat, en el seu estat més pur. Frec a frec ens hi asseiem l'un a prop de l'altre, en l'equilibri més dolç que sustenta la pau d'aquesta gran estima. Anna Molina