Entrades

S'estan mostrant les entrades d'aquesta data: 2020

L'endemà de la tempesa

Imatge
Plouen vidres als carrerons de l'ànima.
“Furt”, Non si male nunc, Sònia Moll
S'ha esquerdat el càntir, s'ha fet miques, com quan plou amb força, com amb ràbia, com quan el cap explota perquè ja no pot més, ple a vessar de pensaments asfixiants i pors silenciades. S'ha esquerdat el cel ple de núvols, els ulls atemorits han vist parpellejar rampells de llum i eriçar-se'm el neguit amb la veu forta dels trons i dels llamps i m'ha semblat -però no- com si de cop tot s'acabés, com si el mar engolís tota la sorra. S'han esquerdat l'agost, la xafogor i la llum inesgotable, l'estranyesa d'un estiu d'un no saber ben bé què, d'un dir adéu a l'amic amb el cor escanyat, d'un escriure a dins meu per retenir les paraules que mai no podré dir. L'endemà de la tempesta feia olor a terra mullada i l'aire de mar entrava per la finestra. Anna Molina

Etern com tu

Imatge
Ho escriuré i així em resultarà més fàcil, que les flors també somriuen després de la tempesta, -que l'amor creix- et dic i és l'horitzó més infinit on m'hi perdo quan no tinc el mar a prop.
No sabria dir-t'ho d'una altra manera, que m'enamoren les paraules que creixen vora els marges, allà on quasi ningú les veu, i que em sembla com si m'esperessin per arropar-les, quan soc jo la que les busco pertot arreu per reomplir els descosits que em deixen l'ànima al descobert, tal qual és, tan plena d'absències.
Ho escriuré i serà etern com tu.

Anna Molina
Fotografia: Roser Urgell

Viure-ho tot

Imatge
Veig arribat el moment d'endreçar el patiment, de restar tot allò que impedeix el pas, d'espiar els estels i aprofundir en el silenci de les coses.
Veig arribat el moment de viure-ho tot. Anna Molina 
                                                          Fotografia: Ramon Urgell

Estol de blaus

Imatge
Torno al mar i se'm buida l'estranyesa, i pentino la sorra amb el rasclet dels meus dits,

abocats al vaivé de les onades.
Torno al mar i els instants se m'enduen, i l'aigua romp contra les roques del meu cos,

abduït per un bell estol de blaus.

Anna Molina
                                                             Fotografia: Ramon Urgell

Quietud

Imatge
Aquest espai de mi que esdevé silent.
Aquest no-pensar més enllà del que realment importa.
Aquesta quietud,
No fa fressa el vent, encara.
No branden les fulles.

Anna Molina
                                                             Fotografia: Ramon Urgell


Que hi siguis amb mi

Imatge
Em reconforta l'udol de l'aire fresc que sacseja el meu cos i emplena d'oxigen la meva vida
i també,
el consol dels mots que es gesten dins meu.
Em reconforta que hi siguis amb mi en el darrer alè del dia.

Anna Molina
                                                             Fotografia: Ramon Urgell

Catifes de llum

Imatge
I als peus una catifa de flors s'estén i engalana el matí dels colors més vius, de la llum més intensa.
El juny retorna l'esperit d'unes mans que dibuixen amb el gest senzill, el pas del temps.
Al carrer Sant Joan les olors prenen vida.

Anna Molina
                                                             Fotografia: Ramon Urgell

Pell solcada

Imatge
Serenament et plantes al meu davant com qui no vol la cosa. M'enlluerna mirar l'horitzó de la teva pell solcada.
Ressegueixo el teu dors i tu m'observes, quieta.
Ambdues som fetes d'hiverns pacients i tardors nues.
Encara ha d'arribar l'estiu a casa nostra.

Anna Molina
                                                             Fotografia: Ramon Urgell



Dir prou

Imatge
Dir prou quan nedo enrere i resta lluny el camí d'anada.
S'han enfilat les pedres i em fan de mur.
Sovint toco la vida i ella em parla.

Anna Molina
                                                             Fotografia: Ramon Urgell

Tinc amb mi

Imatge
Tinc les mans buides de soledat, quan el teu cor batega a prop del meu.
Tinc amb mi la dolçor dels teus petons, que apaivaguen la sed de cada indret on creix la vida.

Anna Molina
                                                             Fotografia: Ramon Urgell

Una finestra oberta

Imatge
Tenir sempre una finestra oberta que retingui els colors dels moments viscuts, que els faci perennes,
eterns.
I ser la cambra que els enyori, quan els meus ulls esdevinguin pluja.

Anna Molina
                                                             Fotografia: Ramon Urgell

L'espera és dolça

Imatge
Saber que no massa lluny d'aquí la vida segueix bategant,
m'alleuja tant.
M'alleuja saber que les olors muden la pell de colors alegres, quan molles dins l'aigua fresca alliberen tot l'ofec.
L'espera és incerta, però dolça
i jo m'he endut amb mi, la primavera.

Anna Molina
                                                             Fotografia: Ramon Urgell

Abracem-nos

Imatge
No, no és necessari arribar fins al fons del fons dels replecs del cor.
Hi ha massa llum aquesta tarda, en aquest cel canviant d'inacabable nitidesa, i s'hi llegeix prou bé.
No, no cal que cap dels dos digui res
tan sols, abracem-nos.

Anna Molina
                                                             Fotografia: Ramon Urgell

Torno a ser-hi

Imatge
I arribar on és la llum, reconciliant-me amb mi mateixa.
S'ha clos la foscor que fins ara, m'enterbolia.
Em vaig trencar per dins i per fora, però torno a ser-hi i d'arreu, brollen flors noves.

Anna Molina
                                                             Fotografia: Ramon Urgell


Petons d'una mare

Imatge
M'hi vaig refugiar en les paraules arran que marxessis. El dol conviu, encara, amb mi. De fet, mai no m'he plantejat superar-ho. Per què ho hauria de fer? Forma part de mi. Del meu dia a dia. El temps hi ha posat de la seva part. La vida, com tu bé deies, segueix endavant.
És tant el que em fa recordar-te. Aquell Nostalgia que cantaves a la cuina, amb l'acompanyament d'aquell aparell que un bon dia vam comprar (que es feia dir mini-cadena), i del que els diumenges emanaven (entre molts d'altres) el Toda una vida de l'Antonio Machín, que al final fins i tot jo taral·lejava. T'agradava cantar i ho feies prou bé. I jo era feliç veient-te feliç, encara que la gran majoria de les lletres fossin tristes. Els boleros, ja ho tenen això.
Res podia fer-me imaginar que desapareguessis de les nostres vides tan aviat. Res. Sempre és massa d'hora. I ara, quasi una dècada després, segueixo esgarrapant tots i cadascun dels records que et dibuixen: la manta groga, el gess…

Fins al mai

Imatge
Fes-ne dolç tapís de l'amargura que perviu. Mira'm les mans com s'enyoren de tu, observant com desclou la teva pell, suau tessitura que me n'impregna.
Sobrevisc al deliri que se'm desperta quan no hi ets, i un cop s'enceta l'esclat del teu cos s'apaivaguen les emocions.
M'aferro a tu fins al mai.

Anna Molina
                                                             Fotografia: Ramon Urgell

El sol fet de ser-hi

Imatge
Ha estat plovent tot el dia. Fins i tot, els gats ploraven. No sabria dir ben bé el perquè. I tot ha quedat xop d'aigua neta. Per moments, sembla que els esforços minvin, i és quan els recordes a través dels petits requadres de la pantalla tàctil. I et fa molt de bé. L'altra nit vam riure una estona. Com sempre. Amb prou feines ens enteníem, però rèiem. 

S'enyoren, els amics. I està bé saber que compten amb tu. I tu amb ells. I és que l'amistat neix i creix, i de cop ja hi és a la teva vida. I et plany la distància que queda d'aquelles desenfadades hores d'alegria. D'un deixar-se dur pels bons moments. Aquella franja estreta on només hi té cabuda la felicitat d'uns instants. I si calen unes llàgrimes, també. Un compartir. Un no pensar en el que vindrà. En un no-res inesperat que pugui adormir-ho tot.
I tot i amb aquest desgavell, l'amor i l'amistat sobreviuen. I encara sort. I et ve tan de gust aquella grata sensació de sentir-los a prop. El sol …

Entre desig i desig

Imatge
Fa dies que no escric en el calendari que hi tenim a la cuina. Les fines ratlles dibuixades al dessota de cada número són pràcticament buides. Els dilluns es miren als dimarts, i així els uns als altres. Estranyats com jo, no entenen tant de silenci. Potser sigui que els seus predecessors varen estar massa replets de notes i aquests, no s'ho acabin de creure. Que ni poc ni passa. Potser que les coses que planifiquem ens facin sentir una mica més vius.
Fa dies que entre les vuit i les vuit, em pregunto si tot això haurà servit d'alguna cosa. Fa dies que el temps s'ha fet bombolla menuda per on veig deambular la vida. I m'emociona el sol fet de pensar en les il·lusions plantades a la terra humida de l'enorme test de fang que hi ha al pati de casa.
Entre desig i desig, desitjo com mai un maig d'esperança. I un juny. I un sempre més de poesia, com la d'Aute, que “Jamás miro el reloj. Que nunca dice adiós. Solo hasta mañana.”

Anna Molina
                          …