Entrades

S'estan mostrant les entrades d'aquesta data: 2020

Per si em vens a veure

Les pors -que de vegades hi són- no són pas inventades. Ni tan sols tinc massa clar per què hi són. Potser només siguin producte del temps que ens ha tocat de viure. El cas és que se'm presenten per sorpresa com el vent d'una tarda de novembre i em qüestiono si tenir-les no estigui del tot tan malament. Algú em va dir un dia que si somiaves coses dolentes podia estar tranquil·la perquè el que fos que somiés no em passaria. Mai no m'he parat a pensar la de coses que hauria volgut somiar perquè no esdevinguessin una realitat, però una cosa sí que sé segur i és que algunes no em cal pensar-les. Les imagino fins a arribar a veure-les. Les tinc molt presents, cada dia.  Aquesta nit si somio i les pors hi tornen, demà quan em desperti palparé el teu cos i sentiré la presència d'un cel viu que s'escolarà per la finestra i llavors, respiraré fons. I em farà feliç saber que tot és al mateix lloc. Que tots hi sou. Jo també. Duré el cafè i la llet als fogons i m'en

Plou lluny de tu

Imatges
La pluja del darrer dia refreda els carrers escalfats pel sol. Les teules, lluents, fan de mirall a les aigües del port.   El moll tintineig harmonitza amb el grinyol de les rodes, embadalides amb el bell esclat de les gotes.   Les façanes de colors són l'estampa inamovible d'un llarg viatge en el temps.   De sobte, un aire fresc es va llevant al ressò de les campanes. És diumenge, soc lluny de tu i segueix plovent a Nyhavn.   Anna Molina Fotografia: Ramon Urgell

Tot l'amor que sents encara

Imatges
No són pas tan llunyanes les coses que t’has estimat i a qui has estimat. les olores, les perceps i fas veure que t’amagues per no espatllar el moment.   Aquesta intimitat tan teva, aquella tendra subtilesa que pren el color perenne de tot l’amor que sents encara.   Anna Molina Fotografia: Ramon Urgell  

Vindrà l'hivern

Imatges
Surto a caminar amb la pressa del diumenge i la son dels dilluns. De reüll em miren els colors canviants del teu cel, la teva pell plomada despullada de verd, coberta d’engrunes de tardor.   Camino i alhora endevino l’enyor del fruit collit i el repòs dels dies que vindran. Vindrà l’hivern i el recolliment de les hores. I aquell fred als peus, a l’arrel. El fred just per sentir com tu el plor lent de la saba al meu cos.     Anna Molina   Fotografia: Ramon Urgell

I ara ja ets aquí

Imatges
  Has viatjat des dels estels, has estat cel com ells, firmament d’amor en les nits de clara foscor.   Tot aquest temps ens has permès estimar-te abraçant les nebuloses, donant-te forma, expressió.   I ara ja ets aquí per fer-nos llum d’alegria i amb la teva presència omplir-nos de goig i vida.     Anna Molina   Fotografia: Ramon Urgell

Algú en algun lloc

Imatges
Hi ha dies que els carrers per on transita el cor són ben molls de records. Hi camines. I ho escrius.   Potser un dia algú en algun lloc farà que encara et sentis viva.     Anna Molina  Fotografia: Ramon Urgell

A ran de cel

Imatges
  Parla'm del que farem i del que no, dels dies sense horaris ni presses, dels colors dels llocs que veurem i dels seus contrastos, del paisatge, del que no llegeixen els meus ulls. Digues-m'ho avui que soc rovell d'heura que m'atrapa el cos i em fa un nus a l'estómac, em prem el pit amb força i em trepa pels canells d'arestes hostils, resignades a aquests brots de dolor que s'amanseixen quan veig volar papallones a ran de cel.   Anna Molina                                                         Fotografia: Ramon Urgell

L'endemà de la tempesa

Imatges
  Plouen vidres als carrerons de l'ànima. “Furt”, Non si male nunc, Sònia Moll S'ha esquerdat el càntir, s'ha fet miques, com quan plou amb força, com amb ràbia, com quan el cap explota perquè ja no pot més, ple a vessar de pensaments asfixiants i pors silenciades.   S'ha esquerdat el cel ple de núvols, els ulls atemorits han vist parpellejar rampells de llum i eriçar-se'm el neguit amb la veu forta dels trons i dels llamps i m'ha semblat -però no- com si de cop tot s'acabés, com si el mar engolís tota la sorra.   S'han esquerdat l'agost, la xafogor i la llum inesgotable, l'estranyesa d'un estiu d'un no saber ben bé què, d'un dir adéu a l'amic amb el cor escanyat, d'un escriure a dins meu per retenir les paraules que mai no podré dir.   L'endemà de la tempesta feia olor a terra mullada i l'aire de mar entrava per la finestra.   Anna Molina                          

Etern com tu

Imatges
  Ho escriuré i així em resultarà més fàcil, que les flors també somriuen després de la tempesta, -que l'amor creix- et dic i és l'horitzó més infinit on m'hi perdo quan no tinc el mar a prop. No sabria dir-t'ho d'una altra manera, que m'enamoren les paraules que creixen vora els marges, allà on quasi ningú les veu, i que em sembla com si m'esperessin per arropar-les, quan soc jo la que les busco pertot arreu per reomplir els descosits que em deixen l'ànima al descobert, tal qual és, tan plena d'absències. Ho escriuré i serà etern com tu. Anna Molina   Fotografia: Roser Urgell

Viure-ho tot

Imatges
  Veig arribat el moment d'endreçar el patiment, de restar tot allò que impedeix el pas, d'espiar els estels i aprofundir en el silenci de les coses. Veig arribat el moment de viure-ho tot.     Anna Molina                                                              Fotografia: Ramon Urgell