Plou lluny de tu

La pluja del darrer dia
refreda els carrers
escalfats pel sol. Les teules,
lluents, fan de mirall
a les aigües del port.
 
El moll tintineig harmonitza
amb el grinyol de les rodes,
embadalides amb el bell
esclat de les gotes.
 
Les façanes de colors
són l'estampa inamovible
d'un llarg viatge en el temps.
 
De sobte, un aire fresc
es va llevant al ressò
de les campanes.
És diumenge, soc lluny de tu
i segueix plovent a Nyhavn.
 
Anna Molina


Fotografia: Ramon Urgell

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Quan tu hi ets

Emprendre el vol

Diable sóc i seré