Entrades

S'estan mostrant les entrades d'aquesta data: març, 2019

Neixen flors

Imatge
Quan de sobte neixen flors, allà on abans hi hagué silenci, revisc en mi com mai l'alè dels pensaments.
Quan de sobte neixen flors, els ulls ploren d'alegria, i la vida m'enamora a cada esclat de passió.
Anna Molina 

Els dies se'n van

Imatge
Sento que els dies se'n van gairebé sense adonar-me'n. Tot passa massa ràpid. De cop, l'estiu té gust a tardor i l'hivern s'amara de primavera.
Els dies se'n van. Prou sé que el temps s'esllangueix i la vida s'esmuny per renéixer, quan al primer brot de llum floreix de nou la primavera.
Anna Molina

Aquest cel

Imatge
La realitat dels moments és aquest cel d'intensos blaus que em desperta d'un somni perenne, on se'm moren les pors i s'esglaien les ombres.
Aquest cel de blaus profunds que em dilata un temps de promeses felices.
Anna Molina

Vol imprecís

Imatge
Sóc jo qui em pregunto si veient-te, tu em veus i somrius com jo et somric. Pateixo i t'observo en la teva solitud, intranquil·la i fràgil, prop d'un vol imprecís.
Ets tu qui fuges trobant-te en la plenitud del silenci, que res fa canviar la incompresa realitat, traç de cel que s'esvaneix sota un trist plovisqueig de grisos núvols esfereïts.
I sóc jo, des de la irrealitat del meu propi món, qui tot d'una em dic que n'és de bonic estimar-te així.
Anna Molina

Caminem junts

Imatge
Caminem juntsi que el mar guiï els nostres horitzons, fent-ne ressò més enllà del viatge, més enllà de la blancor que es desglaça amb la neu del darrer hivern.
Caminem lliures i que el cel aplegui les nostres paraules, amb aquell designi del vers intens que ens frisa els llavis.
I al capdavall caminem, que un vent cerç ens esbufega i en un moment, se'ns esvaeix la tarda.
Anna Molina