Entrades

S'estan mostrant les entrades d'aquesta data: 2017

Desig de Nadal

Imatges
M'il·lumina un petit estel  de mirada desperta i d'immensa tendresa, tot ell desig de Nadal que detura el temps i omple el cor de joia. M'il·lumina un petit angelet de bellesa infinita i de fràgils emocions, tot ell desig de Nadal que adorm el temps al bressol dels bells somnis. Anna Molina Casado  

Novament t'espero

Imatges
Novament t'espero, encara faig olor a tardor i a melangia de fulles seques que el vent ha encarcarat duent-les al somni més profund. Novament t'espero, sabent-te ja tan proper dels capvespres prematurs i del quiet mar que apaivaga el meu viure alçant-se a onades gegants. Somiejaré el teu escalf al recer de la pluja que cau en l' esdevenir dels dies que s'escurcen i avancen sense oblit al lloc on tu i jo sabem que novament, t'espero.   Anna Molina Casado

Emprendre el vol

Imatges
Emprendre el vol     amb les ales reeixides   i aquest cor ple d'esperança. Abraçar la il·lusió   d'una veu sincera   que sols empaita un somni. Sentir el batec més profund   i les ganes de viure   amb el respir serè   i enterament lliure. I és ara, que amb aquests ulls   entendrits i alhora confiats,   que romanc en la quieta espera   que just després, ha de venir   a emprendre el vol.   Anna Molina

Penombra

Imatges
Amb les mans esteses sento encara el tacte d'aquesta buidor, el dolor sempre viu vora la teva penombra. Les parpelles retroben l'alè sota la mirada dels àngels, de cop, em retorna el teu somriure emmirallat des d'aquest blau cel. Els dies que ja no seran acluquen la tènue llum d'una paraula, d'un sospir, d'estones de nou ressorgides. N'ensumo la vida apressada que m'empeny a la melangia de les fulles que plouen vora la teva penombra. Anna Molina Casado

Plor

Imatges
És perquè estimo que ploro, quan de sobte, el teu somriure em ve a veure i de cop, se'm fa més present que mai. Amb tot, he trobat certa pau en la tristor dels dies, que plegats s'apilonen i em fan ressorgir els records. Aquest plor que neix de l'amor, que a poc a poc guareix les meves ferides, que a batzegades creix i tothora em reconforta, més així és com jo ho sento, és perquè estimo que ploro. Anna Molina Casado

Tot capgirant

Imatges
M'esborrona sentir-te lluny pescador d'aigües sobtades, veure't en cada llàgrima de tempesta que amorosida va vogant per cada estella del teu cos. M'encisa el teu coratge a força de vigorosos rems, vivències ancorades en cada onada teixides de nusos d'angoixa i el bell desgast d'humides xarxes. Tombs que auguren esperances d'una llunyania que retorna cada cop que els meus ulls et perden i alhora et retroben. Em plau contemplar tanta harmoniosa bellesa, mentre voltes, estrany a tot, i sobre tu mateix capgires. Anna Molina Casado