Plor

És perquè estimo que ploro,
quan de sobte, el teu somriure
em ve a veure i de cop,
se'm fa més present que mai.

Amb tot, he trobat certa pau
en la tristor dels dies,
que plegats s'apilonen
i em fan ressorgir els records.

Aquest plor que neix de l'amor,
que a poc a poc
guareix les meves ferides,
que a batzegades creix
i tothora em reconforta,
més així és com jo ho sento,
és perquè estimo que ploro.

Anna Molina Casado



Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Quan tu hi ets

Emprendre el vol

Diable sóc i seré