Entrades

S'estan mostrant les entrades d'aquesta data: novembre, 2020

Per si em vens a veure

Les pors -que de vegades hi són- no són pas inventades. Ni tan sols tinc massa clar per què hi són. Potser només siguin producte del temps que ens ha tocat de viure. El cas és que se'm presenten per sorpresa com el vent d'una tarda de novembre i em qüestiono si tenir-les no estigui del tot tan malament. Algú em va dir un dia que si somiaves coses dolentes podia estar tranquil·la perquè el que fos que somiés no em passaria. Mai no m'he parat a pensar la de coses que hauria volgut somiar perquè no esdevinguessin una realitat, però una cosa sí que sé segur i és que algunes no em cal pensar-les. Les imagino fins a arribar a veure-les. Les tinc molt presents, cada dia.  Aquesta nit si somio i les pors hi tornen, demà quan em desperti palparé el teu cos i sentiré la presència d'un cel viu que s'escolarà per la finestra i llavors, respiraré fons. I em farà feliç saber que tot és al mateix lloc. Que tots hi sou. Jo també. Duré el cafè i la llet als fogons i m'en

Plou lluny de tu

Imatges
La pluja del darrer dia refreda els carrers escalfats pel sol. Les teules, lluents, fan de mirall a les aigües del port.   El moll tintineig harmonitza amb el grinyol de les rodes, embadalides amb el bell esclat de les gotes.   Les façanes de colors són l'estampa inamovible d'un llarg viatge en el temps.   De sobte, un aire fresc es va llevant al ressò de les campanes. És diumenge, soc lluny de tu i segueix plovent a Nyhavn.   Anna Molina Fotografia: Ramon Urgell

Tot l'amor que sents encara

Imatges
No són pas tan llunyanes les coses que t’has estimat i a qui has estimat. les olores, les perceps i fas veure que t’amagues per no espatllar el moment.   Aquesta intimitat tan teva, aquella tendra subtilesa que pren el color perenne de tot l’amor que sents encara.   Anna Molina Fotografia: Ramon Urgell  

Vindrà l'hivern

Imatges
Surto a caminar amb la pressa del diumenge i la son dels dilluns. De reüll em miren els colors canviants del teu cel, la teva pell plomada despullada de verd, coberta d’engrunes de tardor.   Camino i alhora endevino l’enyor del fruit collit i el repòs dels dies que vindran. Vindrà l’hivern i el recolliment de les hores. I aquell fred als peus, a l’arrel. El fred just per sentir com tu el plor lent de la saba al meu cos.     Anna Molina   Fotografia: Ramon Urgell