Entrades

L'espera és dolça

Imatge
Saber que no massa lluny d'aquí la vida segueix bategant,
m'alleuja tant.
M'alleuja saber que les olors muden la pell de colors alegres, quan molles dins l'aigua fresca alliberen tot l'ofec.
L'espera és incerta, però dolça
i jo m'he endut amb mi, la primavera.

Anna Molina
                                                             Fotografia: Ramon Urgell

Abracem-nos

Imatge
No, no és necessari arribar fins al fons del fons dels replecs del cor.
Hi ha massa llum aquesta tarda, en aquest cel canviant d'inacabable nitidesa, i s'hi llegeix prou bé.
No, no cal que cap dels dos digui res
tan sols, abracem-nos.

Anna Molina
                                                             Fotografia: Ramon Urgell

Torno a ser-hi

Imatge
I arribar on és la llum, reconciliant-me amb mi mateixa.
S'ha clos la foscor que fins ara, m'enterbolia.
Em vaig trencar per dins i per fora, però torno a ser-hi i d'arreu, brollen flors noves.

Anna Molina
                                                             Fotografia: Ramon Urgell


Petons d'una mare

Imatge
M'hi vaig refugiar en les paraules arran que marxessis. El dol conviu, encara, amb mi. De fet, mai no m'he plantejat superar-ho. Per què ho hauria de fer? Forma part de mi. Del meu dia a dia. El temps hi ha posat de la seva part. La vida, com tu bé deies, segueix endavant.
És tant el que em fa recordar-te. Aquell Nostalgia que cantaves a la cuina, amb l'acompanyament d'aquell aparell que un bon dia vam comprar (que es feia dir mini-cadena), i del que els diumenges emanaven (entre molts d'altres) el Toda una vida de l'Antonio Machín, que al final fins i tot jo taral·lejava. T'agradava cantar i ho feies prou bé. I jo era feliç veient-te feliç, encara que la gran majoria de les lletres fossin tristes. Els boleros, ja ho tenen això.
Res podia fer-me imaginar que desapareguessis de les nostres vides tan aviat. Res. Sempre és massa d'hora. I ara, quasi una dècada després, segueixo esgarrapant tots i cadascun dels records que et dibuixen: la manta groga, el gess…

Fins al mai

Imatge
Fes-ne dolç tapís de l'amargura que perviu. Mira'm les mans com s'enyoren de tu, observant com desclou la teva pell, suau tessitura que me n'impregna.
Sobrevisc al deliri que se'm desperta quan no hi ets, i un cop s'enceta l'esclat del teu cos s'apaivaguen les emocions.
M'aferro a tu fins al mai.

Anna Molina
                                                             Fotografia: Ramon Urgell

El sol fet de ser-hi

Imatge
Ha estat plovent tot el dia. Fins i tot, els gats ploraven. No sabria dir ben bé el perquè. I tot ha quedat xop d'aigua neta. Per moments, sembla que els esforços minvin, i és quan els recordes a través dels petits requadres de la pantalla tàctil. I et fa molt de bé. L'altra nit vam riure una estona. Com sempre. Amb prou feines ens enteníem, però rèiem. 

S'enyoren, els amics. I està bé saber que compten amb tu. I tu amb ells. I és que l'amistat neix i creix, i de cop ja hi és a la teva vida. I et plany la distància que queda d'aquelles desenfadades hores d'alegria. D'un deixar-se dur pels bons moments. Aquella franja estreta on només hi té cabuda la felicitat d'uns instants. I si calen unes llàgrimes, també. Un compartir. Un no pensar en el que vindrà. En un no-res inesperat que pugui adormir-ho tot.
I tot i amb aquest desgavell, l'amor i l'amistat sobreviuen. I encara sort. I et ve tan de gust aquella grata sensació de sentir-los a prop. El sol …

Entre desig i desig

Imatge
Fa dies que no escric en el calendari que hi tenim a la cuina. Les fines ratlles dibuixades al dessota de cada número són pràcticament buides. Els dilluns es miren als dimarts, i així els uns als altres. Estranyats com jo, no entenen tant de silenci. Potser sigui que els seus predecessors varen estar massa replets de notes i aquests, no s'ho acabin de creure. Que ni poc ni passa. Potser que les coses que planifiquem ens facin sentir una mica més vius.
Fa dies que entre les vuit i les vuit, em pregunto si tot això haurà servit d'alguna cosa. Fa dies que el temps s'ha fet bombolla menuda per on veig deambular la vida. I m'emociona el sol fet de pensar en les il·lusions plantades a la terra humida de l'enorme test de fang que hi ha al pati de casa.
Entre desig i desig, desitjo com mai un maig d'esperança. I un juny. I un sempre més de poesia, com la d'Aute, que “Jamás miro el reloj. Que nunca dice adiós. Solo hasta mañana.”

Anna Molina
                          …