Estima’t sense cap perquè
Palpes el paisatge.
Hi sents cada tessitura, cada relleu.
Camines la seva pell,
i ets capaç de reconèixer-te
en cada silenci, en cada esquerda,
en cada pinzellada de blau.
I de cop decideixes allunyar-te
del vertigen del món,
i escoltar-te quan et dius: -Estima’t
sense cap perquè-.
Hi sents cada tessitura, cada relleu.
Camines la seva pell,
i ets capaç de reconèixer-te
en cada silenci, en cada esquerda,
en cada pinzellada de blau.
I de cop decideixes allunyar-te
del vertigen del món,
i escoltar-te quan et dius: -Estima’t
sense cap perquè-.
Anna Molina
Fotografia: Irene Urgell
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada