Preludi Poètic

Mirades que ho diuen tot i dir tot és dir tant, present d'aire pur i sentiment retrobat d'ulls que somien anhel d'amor recíproc. I jo em pregunto com puc no estimar-te, si només amb veure't s'instal·la en mi l'univers de la calma, si amb tu sento el respir de la pau i la carícia dels núvols. Només diga'm que ens deixarem portar allà on els dies ens duguin i que et quedaràs amb mi just en l'incís d'uns segons i fins al final del viatge. Anna Molina Casado

Somriu tristesa que la vida vola i aquest vol s'escola al precipici, sense miraments. Somriu sense pensar-ho que el seu dibuix t'alegri i el seu gest t'assereni com la suau brisa d'aquest mar que t'humiteja la pell. Somriu tristesa que la vida vola i amb tot, les onades sempre tornen allà on tu les esperes. Anna Molina Casado