Calma


Mirades que ho diuen tot
i dir tot és dir tant,
present d'aire pur
i sentiment retrobat
d'ulls que somien
anhel d'amor recíproc.

I jo em pregunto
com puc no estimar-te,
si només amb veure't
s'instal·la en mi
l'univers de la calma,
si amb tu sento
el respir de la pau
i la carícia dels núvols.

Només diga'm
que ens deixarem portar
allà on els dies ens duguin
i que et quedaràs amb mi
just en l'incís d'uns segons
i fins al final del viatge.

Anna Molina Casado




Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Quan tu hi ets

Emprendre el vol

Diable sóc i seré