Entrades

S'estan mostrant les entrades d'aquesta data: març, 2020

Ànsies de vida

Imatge
S'ha fos la pressa amb el darrer sospir de l'hivern. S'ha fos la rutina dels dies convulsos, Tot és tan diferent, Dins de casa, he trenat entre els meus dits els poemes més íntims. Paraules desendreçades, Ànsies de vida. Anna Molina                                                                        Ramon Urgell

El temps és lent

Imatge
Enyoro l'olor a terra dels camps acabats de llaurar, soterrada ara dins els meus ulls, entre paret i paret. I enyoro els matisos que abans no veia, Detalls de tot plegat. El temps és lent i els dies s'allarguen. Anna Molina                                                                 Fotografia: Ramon Urgell

L'amor no es confina

Imatge
L'amor no es confina ni entén de mots encriptats, misteriosos. No engabia els petons que encara oloren a vida. L'amor resisteix ferm des de la soledat i buidor dels carrers, que escorcollen pertot arreu, ombres de vides. A cada glopada d'aire, l'amor se'ns confina dolçament. A fora, la nit dorm. Demà serà un altre dia. Anna Molina                                                                 Fotografia: Ramon Urgell

Quan tot això s'acabi

Imatge
Quan tot això s'acabi, que segur que s'acabarà, t'aniré a veure i et diré quant t'he trobat a faltar. Aquests dies de reclusió, estic intentant seguir el ritual d'obrir la finestra i empassar-me tot l'aire que puc, amb la mateixa passió desmesurada que em provoca sentir tan a prop els seus cossos. I m'adono que respirar tampoc no és gratuït. Aixeco la mirada i un gris esmorteït m'encomana d'aquesta irrealitat que estem vivint. Talment com si es tractés d'una pel·lícula, i et morissis de ganes d'arribar al seu final feliç. Avui el món no gira. S'ha encastat contra les roques de l'enemic. Però els horitzons persisteixen positius i ara ens fan prioritzar, renunciar, i fins i tot redescobrir valors que potser havien quedat difuminats: el de la paciència, la llibertat, l'empatia... Quan tot això s'acabi, que segur que s'acabarà, t'aniré a veure i et diré quant t'he trobat a faltar. Mentre no arribi aq

Vull creure que ens en sortirem

Imatge
Vull creure que ens en sortirem. Que tal dia com avui farà un any. Que un metre de distància és poc o molt, depèn de com t'ho miris. Que com podem arribar a ser de petits i vulnerables davant d'un perill invisible als nostres ulls. Que algunes frases, de vegades, prenen un plus de valor: “Mai saps el que tens fins que ho perds”. Que la incertesa fa mal, però encara fa més mal perdre'ns per sempre. Que de tot se n'aprèn. Que una abraçada és sovint el millor regal. Que la por no és benvinguda, però es fa necessària per poder reaccionar a temps. I que un somriure és el millor remei natural. Vull recordar que la ciència no és exacta, però sí una immensa llum d'esperança. Que si ens hem de confinar avui, segur que demà haurà valgut la pena. Que aquesta partida l'hem de guanyar. Que la primavera arribarà i ens convidarà a fer un passeig pel camí de la vida, i que ben aviat tot seguirà igual que abans. Per vosaltres. Per nosaltres. Per tot plegat, vu

Seria dona

Imatge
Si tornés a néixer seria dona com ara, i em vestiria sempre de tendresa en aflorar la primavera dels sentiments, i en els durs camins em deixaria abraçar per l'escalf de l'hivern. Si tornés a néixer seria dona com ara, i enfonsaria les llàgrimes al mar de l'estiu, i mai no em deixaria vèncer malgrat m'emboirés la tristesa de la tardor. Si tornés a néixer, somriuria a la vida cada dia, cada nit i seria dona, com ara. Anna Molina