Vull creure que ens en sortirem
Vull creure que ens en
sortirem. Que tal dia com avui farà un any. Que un metre de
distància és poc o molt, depèn de com t'ho miris. Que com podem
arribar a ser de petits i vulnerables davant d'un perill invisible
als nostres ulls. Que algunes frases, de vegades, prenen un plus de
valor: “Mai saps el que tens fins que ho perds”. Que la incertesa
fa mal, però encara fa més mal perdre'ns per sempre. Que de tot se
n'aprèn. Que una abraçada és sovint el millor regal. Que la por no
és benvinguda, però es fa necessària per poder reaccionar a temps.
I que un somriure és el millor remei natural.
Vull recordar que la
ciència no és exacta, però sí una immensa llum d'esperança. Que
si ens hem de confinar avui, segur que demà haurà valgut la pena.
Que aquesta partida l'hem de guanyar. Que la primavera arribarà i
ens convidarà a fer un passeig pel camí de la vida, i que ben aviat
tot seguirà igual que abans.
Per vosaltres. Per
nosaltres. Per tot plegat, vull creure que ens en sortirem.
Anna Molina
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada