No s'acabarà mai
Tota ben arriadeta i amb
els cabells recollits amb uns divertits gomets de colors, em mira de
reüll amb un preciós somriure de timidesa, que em transporta
feliçment a uns enyorats records. Els d'elles. Els seus. Els meus.
La Berta, aquesta nit va
de concert, i ho fa acompanyada del seu inseparable nino i d'una
diminuta bosseta creuada, on de ben segur que hi desa tot de cosetes
entranyables i simpàtiques, i també un bon grapat de somnis.
Mentre caminem cap allà
on ens durà la música, m'adono de la immediatesa del temps. Tot és
un ara fugisser. M'adono que el nostre tren viatja massa ràpid, a
una velocitat que sovint, quasi bé no deix gaudir del paisatge.
La nit ja fa estona que
ha acampat. No hi ha pressa. Les melodies ens esperen. La Berta
segueix caminant. Tot sembla senzill. Avui ha fet migdiada i amb una
mica de sort, podrà escoltar la darrera cançó. De moment (es
deixarà) em deixaré portar per la música i amb ella, el temps
s'aturarà uns minuts. Tot plegat, em recordarà que som aquí, som
present i m'agradarà pensar que tot allò que sentim i estimem no
s'acabarà mai.
Anna Molina
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada