No s'acabarà mai

Tota ben arriadeta i amb els cabells recollits amb uns divertits gomets de colors, em mira de reüll amb un preciós somriure de timidesa, que em transporta feliçment a uns enyorats records. Els d'elles. Els seus. Els meus.

La Berta, aquesta nit va de concert, i ho fa acompanyada del seu inseparable nino i d'una diminuta bosseta creuada, on de ben segur que hi desa tot de cosetes entranyables i simpàtiques, i també un bon grapat de somnis.

Mentre caminem cap allà on ens durà la música, m'adono de la immediatesa del temps. Tot és un ara fugisser. M'adono que el nostre tren viatja massa ràpid, a una velocitat que sovint, quasi bé no deix gaudir del paisatge.

La nit ja fa estona que ha acampat. No hi ha pressa. Les melodies ens esperen. La Berta segueix caminant. Tot sembla senzill. Avui ha fet migdiada i amb una mica de sort, podrà escoltar la darrera cançó. De moment (es deixarà) em deixaré portar per la música i amb ella, el temps s'aturarà uns minuts. Tot plegat, em recordarà que som aquí, som present i m'agradarà pensar que tot allò que sentim i estimem no s'acabarà mai.

Anna Molina


Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Quan tu hi ets

Emprendre el vol

Diable sóc i seré