Preludi Poètic

De vegades la vida dol i et sents vulnerable a les seves mans, s'esfumen fugissers els darrers somriures i la trista pluja no deix veure el sol. De vegades m'aturo a l'andana i et penso en l'adversitat, quan malgrat tot anhelaves sempre el proper tren, amb la maleta esperançada de vida. Tothora que la vida dol m'entossudeixo com tu a estimar-me-la més encara. Anna Molina Casado

Diable sóc i seré d'aquest ball de foc que em bull la sang i encén el meu cor, cremant espurnes d'emocions als ulls de la fosca nit. De siluetes en dansa d'un incessant espetec que enjoia la plaça nova d'inquietud de sensacions. D'un espurneig que engalana l'aire quiet del correfoc, i sota l'encesa, el campanar atrapa la màgia del so. Diluvi de foc sota el cel enteranyinat d'una nit d'agost. Retronen els timbals més jo, immers d'aquest brogit, diable sóc i seré. Anna Molina Casado

La música irromp en l'acollidor ambient d'una càlida nit d'estiu, estels que ballen ritmes d'altres temps revinguts al nostre avui. Els músics afinen els seus instruments immergits de ple en la sensualitat del blues. Moments per defugir mentre la màgia del soul ens pessiga delicadament i altre cop ens sentim vius. La música ens encisa, veus de swing reneixen i arrenquen suaus sons de jazz, la nit s'esmuny a cop de mambo i a mitja llum, s'escolta la Big Band. Anna Molina Casado

Camino per les teulades amarades d'estiu rogenc, l'escalf de la teva vida em sacseja per dins. Descalça de pors camino quan el teu cor batega tan a prop del meu guarint-me l'ànima. Vaig comptant una a una les teules dels segons que gaudim plegats, de mirades enfilades que escolten a un abisme sense espais trencats, de teulades que dringuen encalmats sospirs. Camino de puntetes amb l'emoció continguda d'aquesta travessia per moments fràgil, per moments feixuga, que sortosament culmina quan sé que tu m'esperes tan arran de terra. Anna Molina Casado

Jo vull seguir desperta per si un dia tornessis, no vull pas tancar els ulls a tan desitjat moment. Mentrestant somiaré adormida, tot revenint-me els mil i un detalls de tot allò que vàrem compartir. Jo vull seguir desperta no fos cas que la son em privés de tu, no vull pas defugir d'aquest preciós instant. Mentrestant obriré la finestra i l'aire fresc del matí em retornarà els mil i un records, i de nou em semblarà com si mai no haguessis marxat. Anna Molina Casado  

Avui he vist una llum en un estel ple de vida, una llum de pell blanca i ullets expressius. Avui t'he vist i m'ha semblat com si de cop el temps s'aturés. Avui unes manetes m'han retornat l'essència de l'amor més fràgil i pur, i tot i acaronant-les m'he vist endinsada de ple en una petita il·lusió on la tendresa s'ha vestit d'àngel. Avui he vist un estel de peuets inquiets i tendres sacsonets. Avui l'alegria m'ha abraçat i els records han estat de cop tan vius, tan presents en el moment. Avui t'he vist i amb tu, una llum de vida m'ha omplert de petons. Anna Molina Casado   

Algun dia arribarà que res sembli impossible, que costi ben poc entendre'ns i que ens estimem tal i com som. Que ens puguem mirar als ulls i siguem capaços d'emmudir, que ens entenguem en el dolor i que ens abracem amb l'olor del dia. Algun dia no sé pas quan, cercarem l'indret de més quietud per ensorrar-nos i continuar abans no s'esborri la nostra empremta. Anna Molina Casado