Preludi Poètic

Quan de sobte neixen flors, allà on abans hi hagué silenci, revisc en mi com mai l'alè dels pensaments. Quan de sobte neixen flors, els ulls ploren d'alegria, i la vida m'enamora a cada esclat de passió. Anna Molina   

Sento que els dies se'n van gairebé sense adonar-me'n. Tot passa massa ràpid. De cop, l'estiu té gust a tardor i l'hivern s'amara de primavera. Els dies se'n van. Prou sé que el temps s'esllangueix i la vida s'esmuny per renéixer, quan al primer brot de llum floreix de nou la primavera. Anna Molina

La realitat dels moments és aquest cel d'intensos blaus que em desperta d'un somni perenne, on se'm moren les pors i s'esglaien les ombres. Aquest cel de blaus profunds que em dilata un temps de promeses felices. Anna Molina

Caminem junts i que el mar guiï els nostres horitzons, fent-ne ressò més enllà del viatge, més enllà de la blancor que es desglaça amb la neu del darrer hivern. Caminem lliures i que el cel aplegui les nostres paraules, amb aquell designi del vers intens que ens frisa els llavis. I al capdavall caminem, que un vent cerç ens esbufega i en un moment, se'ns esvaeix la tarda. Anna Molina

Ni que fos per un instant començaria de nou, esperant impacient retrobar-me amb allò que la vida s'ha endut, aquells bells records ancorats amb el cor damunt la sorra. Amb tota certesa que ho faria, ni que fos per un instant i aquest instant fos tan curt. Anna Molina

Mai renunciaré a tot allò que em fa feliç, al teu amor, la suau brisa que tothora em besa, als eterns somriures que m'enamoren. Mai renunciaré a tot allò que tant m'estimo, les humils petites coses que hi posen l'accent correcte quan els sentiments es desborden i amb tot, el verd n'és ple d'esperança. Mai hi renunciaré, ni tan sols quan la batalla se'm doni ja per perduda. Per sempre em quedarà el tot del vostre amor, que és la clau de la meva lluita. Anna Molina   

I em dius que ets amb mi a cada moment, quan el mirall m'obsequia el primer bon dia, i m'entesto a veure't en ell. I et dic que mai deixaré de pronunciar el teu nom tot i sabent-te lluny de mi, fent meva la teva il·lusió d'aquell immens afany de viure. I em dius que ets amb mi a cada moment, sentint-te absent en la distància quan sovint el cos em flaqueja en un desànim enterbolit. I et dic que seré amb tu quan arribi el primer fred i la tristor t'ennuegui els ulls, llavors t'abraçaré fermament regalant-te pinzellades de vida. Anna Molina                                                                        ...