Entrades

I avui, per fi, he tornat a escriure

-
Imatge
Fa bastant temps que no em venen versos als llavis ni em floreixen paraules als dits de les mans. De tant en tant, acostuma a passar-m'hi. Pot o no haver-hi un motiu o puc haver-me instal·lat en el silenci dels mots. Tant és, si al final acabo tornant-hi. I un dia com avui, 31 d'octubre, ha tornat a succeir: la petita i tendra veu ha tornat a esclatar. I avui, per fi, he tornat a escriure. Aquesta tarda hi hem anat. Sovint necessito envoltar-me de la pau i la calma de la natura. A la vinya nova hem vist els primers gotims de raïm, menuts, vius, impregnats del color d'una tardor que des de fa quinze anys em recorda que ell ja no hi és, traficant per entremig dels ceps o arrencant males herbes. La tardor que em recorda que fa quinze anys que ella tampoc no hi és. La tardor que em ve a dir que ells tampoc no hi són. I sí, avui he tornat a sentir aquella necessitat d'escriure. Avui, un any més -i ja en van quinze- que em llevo amb aquell enyor arraulit en el refugi més pr...
2 comentaris
Més informació

I és meravellós, penso

-
M'agrada observar rere el vidre, mentre esbaldeixo els plats de l'aigüera. Les fulles, fa uns mesos, encara hi eren, però ja no. Cada dia n'he trobat a faltar alguna. Encarcarades, esgrogueïdes, han marxat sense quasi poder dir-me adeu. Ara hi ha una estesa de cel, tota per a mi. I és meravellós, penso. Matisos d'hivern, bellíssims, que m'eclipsen. De tant en tant, se m'hi apareix i desapareix un ocell: he descobert que dorm sota el porxo. I no sé com explicar-t'ho, però resulta que em fa bé la seva presència. I és cada moment efímer que visc que fa que intenti gaudir-ne al màxim. No fos cas que demà no hi hagi plats a l'aigüera.  
1 comentari
Més informació

Estima’t sense cap perquè

-
Imatge
Palpes el paisatge. Hi sents cada tessitura, cada relleu. Camines la seva pell, i ets capaç de reconèixer-te en cada silenci, en cada esquerda, en cada pinzellada de blau. I de cop decideixes allunyar-te del vertigen del món, i escoltar-te quan et dius: -Estima’t                                                        sense cap perquè-. Anna Molina        Fotografia: Irene Urgell
Publica un comentari a l'entrada
Més informació

Quan tu hi ets

-
Imatge
L’aire avui fa olor De blau sedós De sal que es desfà De núvols refugi De música que oneja.   L’aire avui fa la teva olor La que mastego amb cura La que em parla suau La que em torna a casa Quan tu hi ets.   Anna Molina   Fotografia: Roser Urgell        
Publica un comentari a l'entrada
Més informació

Tornar-me'n a l'ara

-
Imatge
Despertar d’un silenci entre paraules amb un tímid tel d’hivern a l’escorça. Mirar-me i escrutar-me el fons de l’ànima, amb la seva branca aferrada a la meva. Respirar agraïda, captivada i envolar-me amb ales fermes. Tornar-me’n a l’ara.   Anna Molina                                      Fotografia: Irene Urgell      
Publica un comentari a l'entrada
Més informació

Escriure em salvarà

-
Imatge
Que escriure em salvarà fins i tot quan ja no hi hagi res de què salvar-me. I m’hi capbusso de ple al record de tot el viscut. I per això escric que és tan blau aquest cel d’avui, quan tot és confús, i incomprensiblement diferent del que m’esperava. Quan sovint no acabo d’entendre perquè em ronden tants “hi hauria de”, “potser demà m’hi poso”, “quan passi un temps ho faré”... Escric que tot el que tinc és a les meves mans, les d’ara que encara es deixen la pell per una abraçada rere l’altra, les que em recorden com passa de ràpid el temps que tenim per regalar-nos-les. I escric també a un present que s’enyora del que visc. I enyorar també és viure.   Anna Molina   
Publica un comentari a l'entrada
Més informació

Intactes els seus rostres

-
Imatge
Les cases romanien quietes. Intactes els seus rostres malgrat el vaivé de l’aigua. Les nostres petjades quedaven enrere dins del suau gemegar de la muntanya. Tot s’assemblava tant a això nostre, tan arrelat i profund.   Anna Molina     Fotografia: Ramon Urgell  
Publica un comentari a l'entrada
Més informació