Preludi Poètic

Palpes el paisatge. Hi sents cada tessitura, cada relleu. Camines la seva pell, i ets capaç de reconèixer-te en cada silenci, en cada esquerda, en cada pinzellada de blau. I de cop decideixes allunyar-te del vertigen del món, i escoltar-te quan et dius: -Estima’t                                                        sense cap perquè-. Anna Molina        Fotografia: Irene Urgell

L’aire avui fa olor De blau sedós De sal que es desfà De núvols refugi De música que oneja.   L’aire avui fa la teva olor La que mastego amb cura La que em parla suau La que em torna a casa Quan tu hi ets.   Anna Molina   Fotografia: Roser Urgell        

Despertar d’un silenci entre paraules amb un tímid tel d’hivern a l’escorça. Mirar-me i escrutar-me el fons de l’ànima, amb la seva branca aferrada a la meva. Respirar agraïda, captivada i envolar-me amb ales fermes. Tornar-me’n a l’ara.   Anna Molina                                      Fotografia: Irene Urgell      

Que escriure em salvarà fins i tot quan ja no hi hagi res de què salvar-me. I m’hi capbusso de ple al record de tot el viscut. I per això escric que és tan blau aquest cel d’avui, quan tot és confús, i incomprensiblement diferent del que m’esperava. Quan sovint no acabo d’entendre perquè em ronden tants “hi hauria de”, “potser demà m’hi poso”, “quan passi un temps ho faré”... Escric que tot el que tinc és a les meves mans, les d’ara que encara es deixen la pell per una abraçada rere l’altra, les que em recorden com passa de ràpid el temps que tenim per regalar-nos-les. I escric també a un present que s’enyora del que visc. I enyorar també és viure.   Anna Molina   

Les cases romanien quietes. Intactes els seus rostres malgrat el vaivé de l’aigua. Les nostres petjades quedaven enrere dins del suau gemegar de la muntanya. Tot s’assemblava tant a això nostre, tan arrelat i profund.   Anna Molina     Fotografia: Ramon Urgell  

La tarda és ara un pensament que es deixa dur lentament com la tardor damunt l’aigua, com un bell reflex que flueix tendrament dins dels meus ulls. I el teu somriure una flama viva, encesa, a cinc-cents quilòmetres de distància.   Anna Molina      Fotografia: Ramon Urgell