Enmig de la foscor
Enmig
de la foscor
obro
els ulls
al
passat,
des
d'on les ombres
juguen
a amagatalls
i
on just després
desdibuixades,
apareixen
de bell nou.
Enmig
de la foscor
el
meu cor reviu
els
records,
al
temps que la tènue llum
s'escapoleix
per
les escletxes
de
les absències.
Enmig
de la foscor
resto
immòbil,
protegint
el minut
de
respiració més llarg,
mentre
la son
sucumbeix
al cansament
que
lentament s'escola,
deixant-se
impregnar
pel
misteri de la nit.
Anna
Molina Casado
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada