Encara

Encara ens queda temps
per enyorar-nos, si cal,
i dir-nos coses boniques,
tot resseguint-nos
el traç dels llavis.

Encara ha de venir la pluja
que dilueixi el nostre amor,
sense petons que passin de llarg
tot eixugant-nos
la pell del cos.

Encara ens queda temps
per escoltar la llum del sol
i entre tendres abraçades
embadalir-nos de tant d'amor.

Perquè encara ens queden somriures
que ens pessiguin els ulls
i mirades tendres sense mots
que arribin a trenc d'alba. 

Anna Molina Casado


Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Quan tu hi ets

Emprendre el vol

La bellesa