Pluja

Plou i els carrers neden

avall i avall,

com els sentiments

atrapats en un puny,

que ara es deixen anar,

a poc a poc i sense presses.

Aigua que ets vida

i vida que ets aigua,

que despertes al soroll

d'unes gotes que alcen

la dolça melodia dels esquitxos,

a l'humit cristall del meu reflex.

I jo et miro,

entre la cortina grisa dels núvols

que han fugit esporuguits,

i tu plous, pluja,

i em recordes que encara sóc aquí,

i que potser d'allà on vens,

l'oblit mai ha existit. 

Anna Molina Casado