Des de dalt
Des
de dalt
tot
és petit i llunyà,
increïblement
bonic.
Tanta
infinita bellesa
que
voldríem palpar-la
amb
la punta dels dits.
Des
de dalt
es
percep la distància
que
separa el dolor
de
l'alegria.
I
es pot veure
com
a poc a poc
es
van enxiquint
els
plecs de les ferides.
Des
de dalt
els
matisos no són utopia
i
els colors
guanyen
en puresa.
No
és menester
disfressar
la pena
ni
escampar a l'aire
la
melangia.
Des de baix
sovint
no es qüestiona
que
tot això sigui real,
vivint
arrossegats
en
la monòtona rutina,
que
ens amaga l'encant
d'una
onada feta carícia.
Anna
Molina Casado
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada