Vinc d'un castell
Vinc
d'un castell
amb
vistes al mar,
arrelat
a la terra,
remullat
per onades de sal.
Vinc,
d'on el tel de les entranyes
se'm
remou, quan m'hi apropo.
El
lloc d'on mai no vaig marxar
i
on sempre vull tornar-hi.
Vinc
d'un castell
que
alberga veus d'altre temps,
a
tocar d'un cel blavós,
que
a les nits es bressola,
tot
sentint la remor del mar.
Anna Molina
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada