Preludi Poètic

Amb les mans esteses sento encara el tacte d'aquesta buidor, el dolor sempre viu vora la teva penombra. Les parpelles retroben l'alè sota la mirada dels àngels, de cop, em retorna el teu somriure emmirallat des d'aquest blau cel. Els dies que ja no seran acluquen la tènue llum d'una paraula, d'un sospir, d'estones de nou ressorgides. N'ensumo la vida apressada que m'empeny a la melangia de les fulles que plouen vora la teva penombra. Anna Molina Casado

És perquè estimo que ploro, quan de sobte, el teu somriure em ve a veure i de cop, se'm fa més present que mai. Amb tot, he trobat certa pau en la tristor dels dies, que plegats s'apilonen i em fan ressorgir els records. Aquest plor que neix de l'amor, que a poc a poc guareix les meves ferides, que a batzegades creix i tothora em reconforta, més així és com jo ho sento, és perquè estimo que ploro. Anna Molina Casado

M'esborrona sentir-te lluny pescador d'aigües sobtades, veure't en cada llàgrima de tempesta que amorosida va vogant per cada estella del teu cos. M'encisa el teu coratge a força de vigorosos rems, vivències ancorades en cada onada teixides de nusos d'angoixa i el bell desgast d'humides xarxes. Tombs que auguren esperances d'una llunyania que retorna cada cop que els meus ulls et perden i alhora et retroben. Em plau contemplar tanta harmoniosa bellesa, mentre voltes, estrany a tot, i sobre tu mateix capgires. Anna Molina Casado

Nadal que tornes i amb tu l'enyor dels records, sentiments que es sacsegen a cops de ràbia i nostàlgia, sospirs d'hivern que ensumen a tu i que de bell nou irromps. Tornes Nadal i amb tu es refermen la tristesa de les olors perdudes, sobtosament arrabassades, dels petons somiats i dels estimats anhels. Nadal que tornes i amb tu la pau de les tendres absències, i dels bonics somriures que esperonen el meu alè. Tornes Nadal i amb tu la dolça màgia que emergeix dels estels, plena ànima d'aquesta felicitat que dóna vida a cada moment present. Anna Molina Casado

Només em cal un sol gest per sentir-te tan a prop tot estirant la meva mà, ben a poc a poc, amb la sensualitat de les teves aigües que enforteixen la sorra per on caminen els records. El cel batega de pressa i tot al seu voltant les gavines dansen al so d'una havanera, núvols que boguen cap a tu i algun que altre somni s'escapoleix silenciós mentre es passeja enamorat del teu captivador paisatge. Anna Molina Casado

He despertat de sobte amb l'esclat del gessamí que sucumbeix a la primavera de la fragant felicitat. Han brollat les seves flors amb la fragilitat d'un perfum que sedueix, embriagant paraules que esculpeixen la tendra suavitat dels blancs pètals. Amb el seu embruix m'arriba l'onada del temps de viure intensament i exprimir el suc vigorós de l'ànima, com si aquest fos el darrer minut de vida. Anna Molina Casado

Camins que el vent endolceix amb la fluïdesa del temps, hores baixes d'íntims descobriments, d'altruista serenor i d'una pau que guareix. Camins de mans obertes al ressorgiment d'un nou dia, de brots primerencs i rajos de primavera sota el ferm sosteniment de ceps amarats d'història i de noves oportunitats, dolços camins de vinyes, camins de vida. Anna Molina Casado