Preludi Poètic

Encara ens queda temps per enyorar-nos, si cal, i dir-nos coses boniques, tot resseguint-nos el traç dels llavis. Encara ha de venir la pluja que dilueixi el nostre amor, sense petons que passin de llarg tot eixugant-nos la pell del cos. Encara ens queda temps per escoltar la llum del sol i entre tendres abraçades embadalir-nos de tant d'amor. Perquè encara ens queden somriures que ens pessiguin els ulls i mirades tendres sense mots que arribin a trenc d'alba.   Anna Molina Casado

Quan una imatge és poesia els colors s'agermanen amb el vincle més idíl·lic de la dolçor dels detalls.     Pupil·les que veuen més enllà on no hi arriben els impossibles emergint des de l'endins la més emotiva bellesa.   Quan una imatge és poesia hi ha la bonica percepció d'un saber captar el moment en tota la seva essència.   Anna Molina Casado

Hi ha moments per tot per deturar-me en la solitud i adonar-me del que m'envolta, per pessigar-me la pell i del dolor, fer-me encara més forta. Moments de serenor cercada per embriagar-me amb la teva olor, per pensar-hi en el no-res i acollir l'aire de mar que em batzega l'ànima. Hi ha moments d'aquells, que m'abraço sortosa de ser-hi en aquest meu, espai petit, que comparteixo de ple, amb tot allò que em fa viure. Anna Molina Casado

Ferides que de nou couen quan semblaven adormides i que desperten desafiant les hores amorosides. No hi ha mirada grisa que capti més serenor i tot i el més pur amor la coïssor es pugui percebre. Al capdavall no són res més que ferides entreobertes en un després del dolor quan el cor encara gemega. Anna Molina Casado

Porta'm de la mà que feliç em deixaré dur allà on els somnis ens esperen i els carrers ens evoquen els records. Mira'm aquest meu pas a pas que petit va avançant a fer-se gran per moments deixant enrere petjades de vida. Porta'm de la mà que alegre em deixaré dur allà on els petons són vius i els instants emotius ens revenen. Anna Molina Casado

Vull la fosca nit que venç la intranquil·la pressa i emmudeix els carrers que de cop, han quedat tan buits. Allà on comença la foscor jo acarono els esgraons dels bells racons empedrats que em condueixen a tu. I escolto el silenci dels pensaments defallits i de la por feta ombra que tossuda, s'entesta a l'embruix. Vull la fosca nit que adorm els neguits i m'aferra al valent coratge que a poc a poc, s'apodera de mi.   Anna Molina Casado

En tots aquells moments que la teva calidesa esdevé sempre tan necessària. Gràcies per caminar sempre al nostre costat. Moltes felicitats per aquests primers... T'estimem. Els camins per arribar-hi sovint tan feixucs, no els esborra la veu desfeta d'un cor que se sent danyat, consolat amb el retrobat afecte que respiren les teves mans. Tanta concòrdia que emanen les aigües d'aquest voler sentir-se bé, quan encara són tendres els cops baixos que fan mal i que poc després els acull l'escalf de les teves mans. Els somnis per construir que s'eleven tan amunt, que de tan amunt gairebé que ja ni es veuen i de sobte, s'obren humilment al món i es nodreixen del confort que els provoca i alena la calidesa de les teves mans.   Anna Molina Casado