El sol fet de ser-hi

Ha estat plovent tot el dia. Fins i tot, els gats ploraven. No sabria dir ben bé el perquè. I tot ha quedat xop d'aigua neta. Per moments, sembla que els esforços minvin, i és quan els recordes a través dels petits requadres de la pantalla tàctil. I et fa molt de bé. L'altra nit vam riure una estona. Com sempre. Amb prou feines ens enteníem, però rèiem. 

S'enyoren, els amics. I està bé saber que compten amb tu. I tu amb ells. I és que l'amistat neix i creix, i de cop ja hi és a la teva vida. I et plany la distància que queda d'aquelles desenfadades hores d'alegria. D'un deixar-se dur pels bons moments. Aquella franja estreta on només hi té cabuda la felicitat d'uns instants. I si calen unes llàgrimes, també. Un compartir. Un no pensar en el que vindrà. En un no-res inesperat que pugui adormir-ho tot.

I tot i amb aquest desgavell, l'amor i l'amistat sobreviuen. I encara sort. I et ve tan de gust aquella grata sensació de sentir-los a prop. El sol fet de ser-hi i prou.

Un gos udola al carrer. El llum encès del veí del costat m'apropa breument al verd de les fulles que encara, demà, faran olor de pluja d'abril.


Anna Molina


                                                             Fotografia: Ramon Urgell

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Vull creure que ens en sortirem

Petons d'una mare

Catifes de llum