Entre desig i desig
Fa dies que no escric en
el calendari que hi tenim a la cuina. Les fines ratlles dibuixades al
dessota de cada número són pràcticament buides. Els dilluns es
miren als dimarts, i així els uns als altres. Estranyats com jo, no
entenen tant de silenci. Potser sigui que els seus predecessors varen
estar massa replets de notes i aquests, no s'ho acabin de creure. Que
ni poc ni passa. Potser que les coses que planifiquem ens facin
sentir una mica més vius.
Fa dies que entre les
vuit i les vuit, em pregunto si tot això haurà servit d'alguna
cosa. Fa dies que el temps s'ha fet bombolla menuda per on veig
deambular la vida. I m'emociona el sol fet de pensar en les
il·lusions plantades a la terra humida de l'enorme test de fang que
hi ha al pati de casa.
Entre desig i desig,
desitjo com mai un maig d'esperança. I un juny. I un sempre més de
poesia, com la d'Aute, que “Jamás miro el reloj. Que nunca dice
adiós. Solo hasta mañana.”
Anna Molina
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada