I és amb tu
Amb el temps m’he anat
acostumant a tu.
I tu també a mi.
Al silenci que calla
per no fer morir les
paraules,
com gotims dispersos
que el setembre ha oblidat.
En els càlids ocres he vist
madurar la pell més nova.
I és amb tu que he plorat
la vida. I l’he viscuda
feliç,
alhora que tu, a poc a poc,
em feies estimar-te.
Anna Molina
Un pas del temps una mica malencònic i molt tendre. Molt bonic el poema.
ResponElimina