I és amb tu

Amb el temps m’he anat
acostumant a tu.
I tu també a mi.
Al silenci que calla
per no fer morir les paraules,
com gotims dispersos
que el setembre ha oblidat.
 
En els càlids ocres he vist
madurar la pell més nova.
I és amb tu que he plorat
la vida. I l’he viscuda feliç,
alhora que tu, a poc a poc,
em feies estimar-te.
 
 
Anna Molina 

Fotografia: Ramon Urgell

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Vull creure que ens en sortirem

Petons d'una mare

Catifes de llum