El dolç comiat dels estornells
D'un temps cap aquí
no fa pas cara de febrer.
I del gener, ja gairebé
ningú en parla.
El fred s'amaga vergonyós
rere els pàmpols desfets,
i el sol del matí despulla
encara amb tacte
el gebre de la nit.
Ningú ho diria
que som a l'hivern,
llevat del vol curt i ras
d'aquest cel que respon
els meus dubtes,
i que amb la boca petita
m'anuncia el dolç comiat
dels estornells.
Anna Molina
Els estornell mereixen aquest poema per regalar-nos tanta bellesa. Els en retornes tu també la teva part, magnífica en aquest poema.
ResponElimina