Et ploro

Et ploro

i per moltes nits en blanc

no hi haurà sequera que m’esquerdi.

I és que tot i que no m’hi acostumo

al buit que a vegades respira amb mi,

hi ha sempre unes mans clivellades

que m’esporguen amb destresa,

una a una, les ferides.

 

He parlat amb l'ahir

tot just abans d'avui,

i els matisos dels records

han esdevingut pròxims.

 

Anna Molina

 

                                                Fotografia: Ramon Urgell