Que bé tenir-nos
Que
bé tenir-nos
a
la intempèrie
d'aquest
món irreal.
Que
bé la vida
i
que bé viure-la.
Trencar
mil aigües
per
nedar amb tu
i
palpar el teu batec
arran
de l'úter.
Que
bé l'efluvi del mar
i
perdre'ns la mirada
en
el contorn de les ones.
Que
bé palpar-nos,
tocar
de peus a terra
i
somiar sols un poquet
i
desar els perquès
al
forat escorredís
de
les butxaques.
Que
bé tenir-nos
i
que bé abraçar-nos
com si fos el minut final
i
tot el que ens quedés
fos
aquest tocar de pell,
aquest tenir-nos.
Anna Molina
Fotografia: Ramon Urgell
Aquest és un d'aquells poemes que m'agradaria haver escrit. Preciós.
ResponEliminaMoltíssimes gràcies, Carme! Agrair tot allò que tenim, un exercici que sovint oblidem. Una abraçada!
EliminaPoesia. Diu més del que sembla.
ResponEliminaMoltes gràcies, Xavier! Encantada de saludar-te i de què em llegeixis.
Elimina