Torno a ser estiu
Potser perquè vaig néixer
amb la remor del mar
em cou la sal a la sang
i encara em dol tot allò
que duc a dins.
Potser per això
crec en la tendresa
de la brisa que humiteja
el gran desert que m'envaeix
quan no et tinc.
Potser
perquè vaig créixer amb tu,
torno a ser estiu.
Anna Molina
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada