Torno a ser estiu

Potser perquè vaig néixer
amb la remor del mar
em cou la sal a la sang
i encara em dol tot allò
que duc a dins.
 
Potser per això
crec en la tendresa
de la brisa que humiteja
el gran desert que m'envaeix
quan no et tinc.
 
Potser
perquè vaig créixer amb tu,
torno a ser estiu.


Anna Molina
 
Fotografia: Ramon Urgell
 

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Emprendre el vol

Per un batec del teu cor

Quan tu hi ets