Preludi Poètic

Permet-me que en un moment et miri als ulls, que m'atansi al teu pit atapeït d'amor, on jau la frisança d'aquest mar que ens acull. Permet-me que en un moment et faci abric amb la vànova del meu cor, i que ens desfermi la tènue parla del tacte a la nostra pell. Anna Molina  Fotografia: Pere Arnal i Gabarró

Mentre em quedin les paraules, parlaré amb tu dels llargs estius que em vas donar, jugant entre rialles, quan no hi havia res escrit, i encara estava tot per fer. T'escoltaré intensament, quan necessiti de tu, i em dedicaré un temps a observar-te, mentre em quedin les paraules, i amb l'anar i venir de cada onada, tu seràs on tot comença i tot s'acaba. Anna Molina

Fugiria constantment de la grisa boira que a estones, em vol privar del més mínim indici de felicitat, en aquells dies que sobtadament, em ve a veure la tristesa, i jo em rebel·lo des d'una força que neix dins meu, quan tot semblava ja que s'ensorrés per sempre. Anna Molina Fotografia: @rmnurgell