Entrades

S'estan mostrant les entrades d'aquesta data: novembre, 2015

Arriba Nadal

Arriba Nadal i sento fred a les mans, de fons, m'arriba el plor d'un infant que tendrament em reconforta. Arriba Nadal i la buidor dels qui ja no són a taula m'entristeix, de ben a prop, escolto el plor d'un infant que em consola i m'asserena. Arriba Nadal i els records d'un temps passat pengen de l'arbre il.luminats, de fons, veig la imatge nua d'un infant, fràgil i delicada, que alimenta l'escalfor de la meva ànima. Arriba Nadal i sento fred a les mans, de ben a prop, m'arriba el plor d'un infant que retorna l'alegria al meu cor i sóc feliç perquè Déu està al meu costat. Anna MC

Res no és casualitat

Res no és casualitat, ni les teves costums, ni la teva manera de fer, ni tampoc els teus petons improvitzats. Res no acaba si abans no ha començat, l'estiu deix passar a la tardor la calor és ja un subtil record i les gavines dels nius ja no hi són. Res no és casualitat, ni la teva mirada absent, ni el teu braç pel meu damunt, ni tampoc les teves ganes de parlar. Res no té un motiu sense més, les fulles cauen a la tardor els carrers són buits a l'hivern i el fred fa esglai pels racons. Res no és casualitat ni la primera vegada, ni el primer petó ni aquell t'estimo arribat a temps, ni tampoc el teu somrís a galop del vent. Anna MC

Todavía

Todavía me parece imposible no poder oir tu voz, tu presencia siempre cerca, tu olor sin tu existir. Todavía me pregunto el por qué, los recuerdos siempre permanentes, tus gestos, tu cariño y tus enormes ganas de vivir. Todavía me niego a dejar de creer, que no mucho más lejos de aquí, tu genuina sonrisa me ilumina y me da fuerzas para seguir. Anna MC

Mar meu

Desperto des de la distància estranyant-te com cada matí, l'horitzó, un cop més, inesgotable captivador dels meus instints. Enyoro des de la distancia passejades arran del teu cos, amb el regust de la sal als llavis i la sensació del fred humit a la pell. Et penso des de la distància desitjant ser el teu vaixell, sentint el pessigolleig escumós i les paraules que, tant desitjades, s'ofeguen dins la intensa remor. Camino des de la distància nedant lentament, a contracorrent mentre tu, mar meu, romans impacient i les petjades, ben latents, s'endinsen en la teva blavor. Anna MC

Mirar enrere

Imatge
Mirar enrere m'obliga a mirar endavant, duc a la pell els senyals encara per guarir i el pes dels dies, que sempre irrepetibles m'obliguen a obeir al meu destí. Cada gran vivència que esclata em recorda la fugacitat dels moments, quasi bé ja inaudibles però endinsats en mi profundament. No sé fins quan podré seguir més enllà, amb tot jo, resignada, em redimeixo i s'endormisca l'ahir tan entranyable, del que també jo, inevitablement, en formaré part. Anna Molina Casado

Instant d'inspiració

Quan escric m'abstrec de tot, fins i tot del soroll de les onades i dels esquitxos escumosos que fan camí a la sorra. M'evadeixo del neguit, m'escapoleixo cercant aquell valuós instant d'inspiració, que em faci viatjar al món de les paraules, on només hi trobo tranquilitat i pau. Em conec tant poc encara, que sovint no entenc el perquè de la fluidesa que entoma el meu cervell, simplement, de forma natural, talment així de senzill. Quan escric em retrobo a mi mateixa, em llenço a un pou d'aprenentatge, on la llum és un punt imaginari que enriqueix d'esplendor el meu pensament. Anna MC

Tendresa

M'agrada sentir la tendresa en les teves mans, escoltar-te des del més pur silenci, observar-te reclòs en el teu refugi de pau, pensar-te captiu de l'alegria, somiar-te desperta, escoltant la remor del mar, mirar-te de fit a fit i que cap paraula entorpeixi aquest moment, imaginar-te amb la il.lusió d'un nou alè acaronant el teu rostre, m'agrada sentir la tendresa en les teves mans. Anna MC

Un gir inesperat

Imatge
En aquest petit racó de l'univers on les hores són vianants atrafegats, no entenedores de treves ni aturades, poc afins a la immobilitat. Vull aferrar-me a tot allò en el que hi crec, fermament, sense cohibir-me, sense tenir cap mirament, on no em calgui demanar cap permís. Vull seguir creient com fins ara que tot ha de donar un gir inesperat, captivador, que il.lumini amb claredat, que tempti al més fidel agosarat. En aquest preciós racó de l'univers, on les coses no són perquè sí, tot té una raó de ser, no és cap caprici a l'atzar, és un desig de ferma voluntat. Anna Molina Casado

Dóna'm la mà

Dóna'm la mà i estreny-me-la ben fort, com sempre, com quan erem petits i jugavem a ser grans i els coloms volaven ben alt. Regala'm el teu somriure i alleuja'm des dels teus ulls, com sempre, com els instants d'emocions viscuts i el dibuix del teu traç en el camí perquè aquest em fos menys feixuc. Dóna'm la mà, saps que jo també l'estrenyeré ben fort, com sempre, i arribat el dia que serem grans ens farà bé saber-nos tan a prop, perquè sempre hi haurà quelcom a compartir i encara molt més per estimar. Anna MC

Hi crec

Hi crec, més per què no hauria de fer-ho, si m'és innat des de sempre aquest meu benvolgut, desitjat, retrobament. Hi crec, més ara que abans o potser, qui ho sap, menys que demà, a l'últim, tant se val, si em fa un bé necessari que m'enpeny a la felicitat. Hi crec, tot i que ho de dir, n'he dubtat un poc, certament, potser encegada per la meva impotència i el punyent dolor d'haver perdut algú tan estimat. Anna MC

En faig poesia

De tot en faig poesia, de tantes coses a agrair que en la solitud talment cercada t'enalteixo, vida, perquè així em plau. Penso, escric i dono forma als pensaments que es combinen a l'uníson, a la mercè d'una orquestra, plasmant-se a les acaballes, per morir. De tot en faig poesia, de tant d'amor que en sóc rica que, de ben segur, en l'anada cap a la fi dels dies no em caldrà, doncs, cap més bagatge. Anna MC