Preludi Poètic

Plou i els carrers neden avall i avall, com els sentiments atrapats en un puny, que ara es deixen anar, a poc a poc i sense presses. Aigua que ets vida i vida que ets aigua, que despertes al soroll d'unes gotes que alcen la dolça melodia dels esquitxos, a l'humit cristall del meu reflex. I jo et miro, entre la cortina grisa dels núvols que han fugit esporuguits, i tu plous, pluja, i em recordes que encara sóc aquí, i que potser d'allà on vens, l'oblit mai ha existit.   Anna Molina Casado

Quan vols plorar perquè els records s'apleguen en la seva tendresa i ni la remor els silencia, saps que no estàs sola. Quan vols fugir perquè el dolor et cou en la seva vivesa i ni el somriure l'aplaca, saps que no estàs sola. Quan vols lluitar perquè la vida s'ho val en la seva plenitud i ni el vent l'espargeix, saps que no estàs sola. Quan vols ser feliç perquè el present t'espera en la propera andana i ni els tempos l'aturen, saps que no estàs sola.   Ho saps de sobres, que en aquest cel immens la lluna plena es descalça i t'il·lumina d'un àngel que mai, et deixarà sola.   Anna Molina Casado