A ran de cel
Parla'm del que farem i del que no, dels dies sense horaris ni presses, dels colors dels llocs que veurem i dels seus contrastos, del paisatge, del que no llegeixen els meus ulls. Digues-m'ho avui que soc rovell d'heura que m'atrapa el cos i em fa un nus a l'estómac, em prem el pit amb força i em trepa pels canells d'arestes hostils, resignades a aquests brots de dolor que s'amanseixen quan veig volar papallones a ran de cel. Anna Molina Fotografia: Ramon Urgell