Etern com tu
Ho escriuré i així em
resultarà més fàcil,
que les flors també
somriuen
després de la tempesta,
-que l'amor creix- et dic
i és l'horitzó més
infinit
on m'hi perdo quan no
tinc el mar a prop.
No sabria dir-t'ho d'una
altra manera,
que m'enamoren les
paraules
que creixen vora els
marges,
allà on quasi ningú les
veu,
i que em sembla com si
m'esperessin
per arropar-les, quan soc
jo
la que les busco pertot
arreu
per reomplir els
descosits que em deixen
l'ànima al descobert,
tal qual és,
tan plena d'absències.
Ho escriuré i serà
etern com tu.
Anna Molina
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada