Etern com tu

 

Ho escriuré i així em resultarà més fàcil,
que les flors també somriuen
després de la tempesta,
-que l'amor creix- et dic
i és l'horitzó més infinit
on m'hi perdo quan no tinc el mar a prop.

No sabria dir-t'ho d'una altra manera,
que m'enamoren les paraules
que creixen vora els marges,
allà on quasi ningú les veu,
i que em sembla com si m'esperessin
per arropar-les, quan soc jo
la que les busco pertot arreu
per reomplir els descosits que em deixen
l'ànima al descobert, tal qual és,
tan plena d'absències.

Ho escriuré i serà etern com tu.


Anna Molina
 

Fotografia: Roser Urgell

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Quan tu hi ets

Emprendre el vol

Diable sóc i seré