Preludi Poètic

Quan tot s'apaga i la nit es fa palesa, els llums descansen en cos i ànima, a recer de la teva respiració que entela el fred vidre de la nostra cambra. I és quan hi penso en el que tinc, i en el que he perdut, i en aquesta lluna que donarà pas al sol i en ser feliç amb ben poca cosa, quan tot el que tinc és amb mi. Quan tot s'apaga, la claror es forja per dins, nua i sincera i apareix la fantasia d'unes hores, i es fan més nítides les imatges que altra hora foren reals, i que ara l'ahir ha enterbolit. Anna Molina Casado  

Parla'm des dels ulls, els qui saben que sovint no ens calen les paraules, ni els gestos, per arribar de ple fins al cor. Parla'm des de l'ànima, la qui és capaç de sentir i d'enlairar-se amb força, i que s'omple dels petits detalls, els qui esbossen somriures que sorgeixen, sense més. I si de sobte esdevé el teu silenci, sé que el sabré entendre senzillament com tu ho fas, i esperançaré nous moments en la quietud d'aquests ulls que ens parlen, des de l'amistat. Anna Molina Casado  

Ets blavor d'ulls que somriu, que irradia timidesa passejant fràgil al món somnis que tot just desperten. Un cel d'ulls blaus damunt de núvols blancs que fan coixí d'alegries i pessics de moments. Bonic encís d'ulls neguit de petits instants i rialles constants en l'alegria del temps. Ets blavor d'ulls de dolç mar, que harmonitza els colors d'aquest tan profund cor nascut sols per estimar. Anna Molina Casado