Preludi Poètic

Arriba Nadal i sento fred a les mans, de fons, m'arriba el plor d'un infant que tendrament em reconforta. Arriba Nadal i la buidor dels qui ja no són a taula m'entristeix, de ben a prop, escolto el plor d'un infant que em consola i m'asserena. Arriba Nadal i els records d'un temps passat pengen de l'arbre il.luminats, de fons, veig la imatge nua d'un infant, fràgil i delicada, que alimenta l'escalfor de la meva ànima. Arriba Nadal i sento fred a les mans, de ben a prop, m'arriba el plor d'un infant que retorna l'alegria al meu cor i sóc feliç perquè Déu està al meu costat. Anna MC

Res no és casualitat, ni les teves costums, ni la teva manera de fer, ni tampoc els teus petons improvitzats. Res no acaba si abans no ha començat, l'estiu deix passar a la tardor la calor és ja un subtil record i les gavines dels nius ja no hi són. Res no és casualitat, ni la teva mirada absent, ni el teu braç pel meu damunt, ni tampoc les teves ganes de parlar. Res no té un motiu sense més, les fulles cauen a la tardor els carrers són buits a l'hivern i el fred fa esglai pels racons. Res no és casualitat ni la primera vegada, ni el primer petó ni aquell t'estimo arribat a temps, ni tampoc el teu somrís a galop del vent. Anna MC

Todavía me parece imposible no poder oir tu voz, tu presencia siempre cerca, tu olor sin tu existir. Todavía me pregunto el por qué, los recuerdos siempre permanentes, tus gestos, tu cariño y tus enormes ganas de vivir. Todavía me niego a dejar de creer, que no mucho más lejos de aquí, tu genuina sonrisa me ilumina y me da fuerzas para seguir. Anna MC

Desperto des de la distància estranyant-te com cada matí, l'horitzó, un cop més, inesgotable captivador dels meus instints. Enyoro des de la distancia passejades arran del teu cos, amb el regust de la sal als llavis i la sensació del fred humit a la pell. Et penso des de la distància desitjant ser el teu vaixell, sentint el pessigolleig escumós i les paraules que, tant desitjades, s'ofeguen dins la intensa remor. Camino des de la distància nedant lentament, a contracorrent mentre tu, mar meu, romans impacient i les petjades, ben latents, s'endinsen en la teva blavor. Anna MC

Mirar enrere m'obliga a mirar endavant, duc a la pell els senyals encara per guarir i el pes dels dies, que sempre irrepetibles m'obliguen a obeir al meu destí. Cada gran vivència que esclata em recorda la fugacitat dels moments, quasi bé ja inaudibles però endinsats en mi profundament. No sé fins quan podré seguir més enllà, amb tot jo, resignada, em redimeixo i s'endormisca l'ahir tan entranyable, del que també jo, inevitablement, en formaré part. Anna Molina Casado

Quan escric m'abstrec de tot, fins i tot del soroll de les onades i dels esquitxos escumosos que fan camí a la sorra. M'evadeixo del neguit, m'escapoleixo cercant aquell valuós instant d'inspiració, que em faci viatjar al món de les paraules, on només hi trobo tranquilitat i pau. Em conec tant poc encara, que sovint no entenc el perquè de la fluidesa que entoma el meu cervell, simplement, de forma natural, talment així de senzill. Quan escric em retrobo a mi mateixa, em llenço a un pou d'aprenentatge, on la llum és un punt imaginari que enriqueix d'esplendor el meu pensament. Anna MC

M'agrada sentir la tendresa en les teves mans, escoltar-te des del més pur silenci, observar-te reclòs en el teu refugi de pau, pensar-te captiu de l'alegria, somiar-te desperta, escoltant la remor del mar, mirar-te de fit a fit i que cap paraula entorpeixi aquest moment, imaginar-te amb la il.lusió d'un nou alè acaronant el teu rostre, m'agrada sentir la tendresa en les teves mans. Anna MC

En aquest petit racó de l'univers on les hores són vianants atrafegats, no entenedores de treves ni aturades, poc afins a la immobilitat. Vull aferrar-me a tot allò en el que hi crec, fermament, sense cohibir-me, sense tenir cap mirament, on no em calgui demanar cap permís. Vull seguir creient com fins ara que tot ha de donar un gir inesperat, captivador, que il.lumini amb claredat, que tempti al més fidel agosarat. En aquest preciós racó de l'univers, on les coses no són perquè sí, tot té una raó de ser, no és cap caprici a l'atzar, és un desig de ferma voluntat. Anna Molina Casado

Dóna'm la mà i estreny-me-la ben fort, com sempre, com quan erem petits i jugavem a ser grans i els coloms volaven ben alt. Regala'm el teu somriure i alleuja'm des dels teus ulls, com sempre, com els instants d'emocions viscuts i el dibuix del teu traç en el camí perquè aquest em fos menys feixuc. Dóna'm la mà, saps que jo també l'estrenyeré ben fort, com sempre, i arribat el dia que serem grans ens farà bé saber-nos tan a prop, perquè sempre hi haurà quelcom a compartir i encara molt més per estimar. Anna MC

Hi crec, més per què no hauria de fer-ho, si m'és innat des de sempre aquest meu benvolgut, desitjat, retrobament. Hi crec, més ara que abans o potser, qui ho sap, menys que demà, a l'últim, tant se val, si em fa un bé necessari que m'enpeny a la felicitat. Hi crec, tot i que ho de dir, n'he dubtat un poc, certament, potser encegada per la meva impotència i el punyent dolor d'haver perdut algú tan estimat. Anna MC

De tot en faig poesia, de tantes coses a agrair que en la solitud talment cercada t'enalteixo, vida, perquè així em plau. Penso, escric i dono forma als pensaments que es combinen a l'uníson, a la mercè d'una orquestra, plasmant-se a les acaballes, per morir. De tot en faig poesia, de tant d'amor que en sóc rica que, de ben segur, en l'anada cap a la fi dels dies no em caldrà, doncs, cap més bagatge. Anna MC

Per un batec del teu cor compartint la plàcida música dels estels, allà on les emocions descansen en camps de cotó i els sentiments són a tocar del cel. Per un batec del teu cor sóc capaç de tremolar amb cada afinació, traspassant el llindar dels bells núvols fins a retrobar l'afinitat en els petits detalls. Per un batec del teu cor es fa visible tot allò tan essencial, cultivant l'amor que creix més fort que mai i que fa dels nostres lligams un tresor. Anna MC

Ets princesa de la llum, de verds prats que espargeixen perfums, d'un cel blau que engalana l'aire i envolta el teu castell de coloraines. Els núvols perfilen el teu somriure, peixets diminuts saltironegen d'alegria i les llumenetes de colors fan pampallugues decorant el preciós jardí florit de vida. Ets princesa de coralls, d'aigua que cau de la cascada i de dofins amb preciosos carruatges gravats amb petxines de mar salada. El teu nom gronxa la plena lluna, nineta de pell blanca i llavis radiants, follets que per arreu escampen roselles i bonics ocellets assagen els seus cants. Ets princesa de la llum que abraces la tendresa, d'uns ulls que xiuxiuegen esperança des del teu refugi celestial. Anna MC

El dia menys pensat tornes a començar, el cap saturat d'interrogants, l'estómac buit de sensacions i en el cor, records exuberants. Fas una mirada enrere, la decepció t'atura uns moments en el camí del breu passadís, que topa amb parets dibuixades de rialles i plors permanents. Sent que la ferida es fa gran, que res calma el teu dolor, el bagul ple a vessar de cançons d'un passat que es va fent miques, refent a poc a poc la fràgil trencadissa. El dia menys pensat tornes a començar, amb l'ànsia ja reconquerida i la força que encara et queda, que alguns donaven per dormida.   Anna MC

Deixa'm dir-te tantes coses abans que el silenci m'engoli, tot allò que sento tan profundament poder dir-t'ho abans que em senti defallir. No em vull resignar als mots, a les paraules vençudes pel terrible adéu, he de tornar a emprendre el camí cap a tu sense escatimar cap elogi, cap adjectiu. Deixa'm cercar el moment adequat, sense rellotges que avancin el temps ni laberints que destorbin la sortida, cap a la fi dels instants més preuats. No vull pas empassar-me les paraules sovint atrapades en les teranyines, he de deixar-me anar tal com sóc, sense embuts. Deixa'm dir-te tantes coses, tot allò que m'enfarfega el cor, frases fetes a partir de sentiments. Tan sols deixa'm dir-te-les, amor meu. Anna MC

Al poble de Bellvei i a la seva gent. Jo conec un poble petit, afable i senzill. Quan cau la nit, s'enfila dalt del campanar i a vol d'ocell encuriosit, s'enlaira per damunt de les teulades i tot embadalit, observa els carrers que dormen bressolats per la tènue llum dels fanals. Quan el sol saluda, observa el tímid despertar i el batec d'un nou dia acabat d'arribar i el tarannà de la seva gent i les veus que fan brollar paraules i els veïns de les cases que van i venen, amunt i avall. Conec un poble de tardes florides d'ametllers, branques compassades d'elegants oliveres, que dibuixen terres treballades i i el contorn dels ceps, enmig de fileres de paisatges d'harmonia. Conec un poble de camins de pensaments, que evoquen generacions i renoms, que et porten a la calma i al silenci, al verd del raïm exultant i a garrofers que entonen...

Tot passarà i emmudirà la tempesta, el fort vent eixugarà les ferides i al mar tornarà la quietud i la calma. Ressorgirà el més fresc dels teus somriures, els vaixells s'endinsaran a l'infinit i el que ara et sembla impossible, deixarà de ser un somni ancorat en el cim. Tornarà aquell moment d'embranzida, del no-res brollarà un bri d'esperança, i reviuràs la set d'entusiasme, fins ara, a aixopluc de les teves llàgrimes. S'esmicolarà el trist patiment, un degoteig de núvols trencats, i oblit d'il.lusions perdudes. Tot passarà, i a recer de la pluja l'aire fresc del després, reprendrà el sentit a la vida.   *************************************** Todo pasará y enmudecerá la tormenta, el fuerte viento secará las heridas y al mar volverá la quietud y la calma. Resurgirá la más fresca de tus sonrisas, los barcos se adentrarán en el infinito y lo que ahora te parece imposible, dejará de ser un sueño anclado en la cumbre. Volve...