Entrades

S'estan mostrant les entrades d'aquesta data: 2016

Tornes Nadal

Imatge
Nadal que tornes i amb tu l'enyor dels records, sentiments que es sacsegen a cops de ràbia i nostàlgia, sospirs d'hivern que ensumen a tu i que de bell nou irromps. Tornes Nadal i amb tu es refermen la tristesa de les olors perdudes, sobtosament arrabassades, dels petons somiats i dels estimats anhels. Nadal que tornes i amb tu la pau de les tendres absències, i dels bonics somriures que esperonen el meu alè. Tornes Nadal i amb tu la dolça màgia que emergeix dels estels, plena ànima d'aquesta felicitat que dóna vida a cada moment present. Anna Molina Casado

Tan a prop

Imatge
Només em cal un sol gest per sentir-te tan a prop tot estirant la meva mà, ben a poc a poc, amb la sensualitat de les teves aigües que enforteixen la sorra per on caminen els records. El cel batega de pressa i tot al seu voltant les gavines dansen al so d'una havanera, núvols que boguen cap a tu i algun que altre somni s'escapoleix silenciós mentre es passeja enamorat del teu captivador paisatge. Anna Molina Casado

Temps de viure

Imatge
He despertat de sobte amb l'esclat del gessamí que sucumbeix a la primavera de la fragant felicitat. Han brollat les seves flors amb la fragilitat d'un perfum que sedueix, embriagant paraules que esculpeixen la tendra suavitat dels blancs pètals. Amb el seu embruix m'arriba l'onada del temps de viure intensament i exprimir el suc vigorós de l'ànima, com si aquest fos el darrer minut de vida. Anna Molina Casado

Camins de vida

Imatge
Camins que el vent endolceix amb la fluïdesa del temps, hores baixes d'íntims descobriments, d'altruista serenor i d'una pau que guareix. Camins de mans obertes al ressorgiment d'un nou dia, de brots primerencs i rajos de primavera sota el ferm sosteniment de ceps amarats d'història i de noves oportunitats, dolços camins de vinyes, camins de vida. Anna Molina Casado

Ara és hora

Imatge
Ara és hora de somriures, d'escampar el goig de tenir-te, d'impregnar-me del teu tacte i del teu perfum de tendresa. Tancar els ulls i veure't present com ahir, com fa una estona, d'agrair d'haver-te conegut, de sentir-te sempre tant a prop. Ara és hora de somiar, d'acaronar paraules que suren, mentre de lluny el veler es perd mar endins i abraçats tots dos, restem ancorats a la sorra. Anna Molina Casado

Sovint n'hi ha prou

Imatge
Amb una mirada neta i transparent, sovint n'hi ha prou per emmudir a l'instant i malgrat tot poder dir tantes coses a la vegada, sense haver de parlar, sense cap gest que dissimuli el vol que emprèn el meu cor. Atreta sols pel llenguatge més sensible i planer, mancat d'interludis que disfressin el sentit de les emocions, sense haver de capgirar la tonalitat dels sons. Únicament amb la sintonia màgica dels teus ulls, aquells que comprenen els meus pensaments, comparteixen les meves alegries, i que amb una sola mirada sovint n'hi ha prou. Anna Molina Casado

Enmig de la foscor

Imatge
Enmig de la foscor obro els ulls al passat, des d'on les ombres juguen a amagatalls i on just després desdibuixades, apareixen de bell nou. Enmig de la foscor el meu cor reviu els records, al temps que la tènue llum s'escapoleix per les escletxes de les absències. Enmig de la foscor resto immòbil, protegint el minut de respiració més llarg, mentre la son sucumbeix al cansament que lentament s'escola, deixant-se impregnar pel misteri de la nit. Anna Molina Casado

Sentit a la vida

Imatge
Hi ha petites coses que fan que la meva vida tingui sentit, el sol fet d'estimar i de sentir-me estimada, poder somriure sense escatimar grans esforços, poder plorar i no haver de reprimir-me. No em cal cap més felicitat que la vostra, que també és la meva, aprendre a percebre els preats detalls de les petites coses, l'abraçada que arriba sempre ingènua en aquell moment just i necessari. Mil i un somriures que regalen sentiments a la meva vida, que m'empenyen i esperonen a seguir l'empremta, tot plegat gaudint de moments únics plens de vosaltres. Anna Molina Casado

I malgrat tot

Imatge
I malgrat tot he après a estimar-me la vida, a fruir de la seva bellesa i a tolerar la imperfecció dels seus dies embolcallats d'enfurismats núvols. He après a escoltar les seves sàvies paraules, altrament desordenades, que en moments no he sabut entendre ni tan sols compartir. M'he vist resignada acceptant tot allò que m'ha fet tant de mal i malgrat tot, jo he après a estimar-me-la, sense presses, afluixant la corda quan aquesta m'oprimia l'aire per respirar, sense cap recança, senzillament tal i com tu em vares ensenyar. Anna Molina Casado  

Des del silenci

Imatge
Has batzegat d'una manera cruel el racó més indefens de la meva ànima, recordo avui moments d'angoixa i d'un intens patiment, i aquell dolor compartit des del silenci.   Tu que has arrencat de soca-rel les darreres pinzellades d'una vida, tot just iniciada en el tan esperat repòs; revisc avui una immensa injustícia amb esfereïdors crits d'impotència, revelant-se a una fi implacable.   Has estés per arreu la tristesa, incomprensiblement i sense pietat, abatuda he vist enriquir-se una muntanya de fortalesa, abraçada a l'esperança d'allò que saps que té un final.   Tu que has ferit profundament, romandrà sempre un abans i un després, però mai aconseguiràs endur-te de mi tot el que d'ella em queda, dins meu el seu amor tots els dies de la meva vida.   Anna Molina Casado

Al cap i a la fi

Imatge
Som una petita engruna desitjant quasi sempre allò, que de tan impossible que n'és ens deix passar per alt la màgia del temps, tan volàtil i tan poc eteri. Sovint cavalcant per terrenys abruptes, aliens als tresors existents, aturant les rodes del molí que fa grinyolar els nostres ossos, inhalant l'aire que ens fa sentir vius. Al cap i a la fi som aus passatgeres i per això no vull pas seguir turmentant-me; aturaré el maliciós pensament, imploraré al vent una dolça brisa que em faci surar els mars furs i braus, retornant-me serenor. Ben mirat, tots som ben bé iguals, nus als contratemps de la vida que inesperats, ens mostra desprotegits, mancats de cuirassa i a l'aixopluc de les derrotes. Anna Molina Casado  

Lurdeia

Imatge
Te buscaré en Lurdeia, allí donde el aire huele a paz y las nubes consuelan mi nostalgia, desde donde el intenso mar se adentra en el alma. Lurdeia, tu delicada brisa estremece mi piel, y la plácida lluvia de tus ojos intensifica más todavía el verde de tu mirada. Me perderé allí donde el cielo dibuja su mejor sonrisa, donde la ilusión te atrapa y el olvido del casi todo vislumbra el deseado horizonte de los recuerdos. Lurdeia, te hallaré en la calidez del tacto y en la sencillez de los pequeños detalles, en los abrazos que colman y como la dulce miel se derriten, apagando el dolor. Despertaré en Lurdeia, allí donde los sueños mecen las emociones en un sutil vaivén, donde el encanto del silencio me escucha con cariño. Lurdeia, zureganantz ibiliko naiz nire zoriona partekatu ahal izateko. Anna Molina Casado